Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània. NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
Comentaris
Gràcies pel comentari. Sí, és intens en la seva senzillesa i brevetat. I el títol hi juga molt aquí.
La grandesa de la poesia!
El poema és magnífic " i res no és capaç de tornar-te aquest somni. Ni fins i tot el viatge a Amèrica." Una meravella.
No he pogut resistir la temptació de copiar-lo també al meu bloc. Espero que no et molesti (si fos així el retiraria, evidentment).
He vist que publiques un poema a la propera plaquette de papers de versàlia. Han fet un bon "fitxatge". Jo no podré anar a la presentació de divendres vinent, però solen ser una actes molt intensos. Hi ha un públic fidel. Una poesia "sense ritual". Tot és molt agradable. A mi m’agrada especialment la presentació del número de primavera, que és sol fer al pati de la “Casa Taulé” de Sabadell, perquè és un lloc magnífic. Però estem en aquest mes sonso de novembre... El poema, "contra dels viatges" és una meravella. D’aquells que un voldria haver escrit.
Una abraçada.