NOU VISIONSPer a K.
I
Recorro un i altre cop amb la imaginació
dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso
per arribar a la darrera veritat del món.
II
Entro en l'abisme dels teus ulls,
entro en l'abisme dels teus llavis,
entro en l'abisme del teu cos.
III
M'arriben paraules de lluny,
records que recupero, instants
que es repeteixen en nosaltres.
IV
Llarga ha de ser la nit,
parem el rellotge de sorra,
al vidre marques de molts dits.
V
La neu a fora encara resisteix,
han caigut ja tots els llençols
descobrint la blanca bellesa del cos.
VI
Dues copes de vi abandonades,
la música que segueix sonant,
el retrobament de dos cossos.
VII
Una conversa fins les tres,
fred a fora, fred el local,
els ulls cremen en la mirada.
VIII
Distància en milers de quilòmetres,
volen totes les paraules escrites,
i arriben per tornar a renèixer.
IX
El sol ha sortit avui massa aviat,
omple de llum tota l'habitació,
l'amor és en tots els porus de la pell.
Comentaris
Gràcies pel comentari. Sí, és intens en la seva senzillesa i brevetat. I el títol hi juga molt aquí.
La grandesa de la poesia!
El poema és magnífic " i res no és capaç de tornar-te aquest somni. Ni fins i tot el viatge a Amèrica." Una meravella.
No he pogut resistir la temptació de copiar-lo també al meu bloc. Espero que no et molesti (si fos així el retiraria, evidentment).
He vist que publiques un poema a la propera plaquette de papers de versàlia. Han fet un bon "fitxatge". Jo no podré anar a la presentació de divendres vinent, però solen ser una actes molt intensos. Hi ha un públic fidel. Una poesia "sense ritual". Tot és molt agradable. A mi m’agrada especialment la presentació del número de primavera, que és sol fer al pati de la “Casa Taulé” de Sabadell, perquè és un lloc magnífic. Però estem en aquest mes sonso de novembre... El poema, "contra dels viatges" és una meravella. D’aquells que un voldria haver escrit.
Una abraçada.