Fa quasi un mes que la poeta Dolors Miquel publicava una carta de denúncia
de la situació cultural (i, especialment, literària) a Catalunya. La va
publicar al diari Ara, després va circular per Facebook, i segur que en altres
pàgines d’internet. Uns dies després, l’escriptora Maria Barbal continuava la
denúncia. I ja està, ja s’ha fet una mica de soroll, i aviat ho hem de tapar
tot. No tinc constància que després hagi seguit cap altre debat. S’ha anat
apagant, apagant, i ja no ha calgut ni bufar la flameta que quedava.
Em sembla alarmant que després d’aquesta carta no hi hagi hagut cap
mena de debat, que les persones directament implicades no hi hagin dit res, si
no és algun comentari a Facebook, sí, sí, tens molta raó, i tant, però ja sabem
que Facebook és un aparador de les pròpies vanitats, i no pas un lloc de debat.
En l’article de Dolors Miquel apareix el fals maquillatge de Barcelona,
i aquesta màscara ja del tot grotesca que ens mira tot el temps. Apareix la
denúncia de la falta…
Comentaris
Gràcies pel comentari. Sí, és intens en la seva senzillesa i brevetat. I el títol hi juga molt aquí.
La grandesa de la poesia!
El poema és magnífic " i res no és capaç de tornar-te aquest somni. Ni fins i tot el viatge a Amèrica." Una meravella.
No he pogut resistir la temptació de copiar-lo també al meu bloc. Espero que no et molesti (si fos així el retiraria, evidentment).
He vist que publiques un poema a la propera plaquette de papers de versàlia. Han fet un bon "fitxatge". Jo no podré anar a la presentació de divendres vinent, però solen ser una actes molt intensos. Hi ha un públic fidel. Una poesia "sense ritual". Tot és molt agradable. A mi m’agrada especialment la presentació del número de primavera, que és sol fer al pati de la “Casa Taulé” de Sabadell, perquè és un lloc magnífic. Però estem en aquest mes sonso de novembre... El poema, "contra dels viatges" és una meravella. D’aquells que un voldria haver escrit.
Una abraçada.