29 de des. 2016

Any

Des que vaig arribar a Polònia enguany per començar el curs, no he comentat res sobre les novetats editorials. Tenia massa coses a la vegada. I també m’estava recuperant de l’esforç (i també inoblidable experiència) que havia suposat traduir durant dos mesos i mig Krystian Lupa, el director de teatre.
Després, arribo a Cracòvia, i em trobo de cop i volta amb el curs editorial ja iniciat i amb una allau d’entrada. Feia temps que no veia un esclat de publicacions de poesia de tanta qualitat en tan poc temps. Només cal dir que grans noms de la generació dels autors entre 40-50 anys treuen llibre nou, Michał Sobol, Tomasz Różycki (amb 99 poemes!) o Dariusz Suska.
Aquest darrer poeta segueix amb el seu tema principal, la mort, en el seu llibre Una vida atuïda de sobte. Però ara, aquesta mort adopta moltes altres cares, passa també a configurar el record, la pèrdua, i no és ja tan sols aquesta atracció fatídica, o la visió quasi innocent des del punt de vista d’una nena (com en tot un llibre anterior). Són poemes que, formalment, també representen un pas endavant en la seva poesia. Rimes inexactes, trencades de vegades, versos que s’allargassen, estrofes que recorden tercets, quartets, variacions sobre la forma de la villanella o poemes que són sonets sense rima. Aquests darrers i una dicció molt directa em fan pensar en el Robert Lowell del seu llibre Notebook. Però amb un discurs molt més trencat, amb associacions constants entre els diferents elements i esdeveniments que hi va relatant. Sense cap mena de dubte, aquest llibre de Suska és un dels millors llibres de poesia dels últims anys a Polònia.


ANY

La tristesa d’aquell any nou de la vodka de cirera
xumada directament i una foscor tan gran que dèiem
una llum a la vora del camí just al revolt.
Va ser l’any que vas morir – uns núvols compactes
passaven molt baix, i es podia sentir baix
la cara buida de les coses. Estaves assegut pescant
sempre en una cadireta al meu costat jo sentia com
tremolaves de fred com alenaven els teus respirs.
Eres – et podia podíem tocar
i tan sols els esperits que no existeixen ens observaven
com enormes libèl·lules estranyades