Metre

Un poema del primer llibre que va publicar Agnieszka Kuciak, el 2001. El poema, però, està datat el novembre de 1996. Bon senyal. O no? En aquesta qüestió no ens serveix de res cap recepta. Hi ha autors que no tarden gens en escriure llibres de poemes, i que els publiquen un rere l’altre. Sembla que funcionin com una olla exprés, que va traient el vapor a una velocitat increïble, perquè a dins la condensació és massa alta. D’altres, en canvi, són poetes de cocció lenta, van esperant que els textos facin xup-xup i després els treuen. Tant en un cas com en l’altre, trobem plats al punt de cocció, passats o encara un pèl crus. En el cas de la poeta i excel·lent traductora polonesa, em declino per assaborir-los al punt.


METRE

De vegades, això és com una tornada. Abans de travessar
el llindar, els gossos amb la cua aparten els anys
d’absència. De nou podem amanyagar les seves grenyes,
la taula vella, la granellor de la paret
estimada amb el regle – mapes de dates i de noms
on ens mesuraven de petits, en ella desitjàvem créixer
encara més amunt juntament amb cada marca.
Tal com es mesura amb el metre: davant d’un mur
de papers, de dates i de noms, de fe
en la paret, on sempre podem córrer, sortint
de les brases per parar al foc de la rima.
I de vegades és com el destí, a qui li agrada tancar
les intencions amb una cesura, o llençar-les
a un altre poema, on ja no hi ha ni casa ni família.