Wojciech Bonowicz
ENTRE RIBES
L'espantà la botiga de pells. Passà a l'altre
cantó i allí va caure a la vorera. Era a l'altre
cantó – a estrebades li entaforaven la vida. La vida
no s'allunyava, sols saltava amunt. Va veure el pare
passejant: “Té molts deixebles aquell que no volgué
ensenyar”. Si pogués encara tocar la mare! Uns estranys
li fan petons a les mans i li mostren com era el cos, i com
és ara. Els estranys li agafen les mans i l'estiren avall
enmig de cases de pells. “Amb quina força l'home
pot tornar!” I ja no hi va haver manera de fer res més
aquell dia. Encara que el mar se t'empassés o t'escupís.
Sorra i saliva al teu voltant. Amb les mans s'arregla els cabells.
ENTRE RIBES
L'espantà la botiga de pells. Passà a l'altre
cantó i allí va caure a la vorera. Era a l'altre
cantó – a estrebades li entaforaven la vida. La vida
no s'allunyava, sols saltava amunt. Va veure el pare
passejant: “Té molts deixebles aquell que no volgué
ensenyar”. Si pogués encara tocar la mare! Uns estranys
li fan petons a les mans i li mostren com era el cos, i com
és ara. Els estranys li agafen les mans i l'estiren avall
enmig de cases de pells. “Amb quina força l'home
pot tornar!” I ja no hi va haver manera de fer res més
aquell dia. Encara que el mar se t'empassés o t'escupís.
Sorra i saliva al teu voltant. Amb les mans s'arregla els cabells.
Comentaris