Jakub Kornhauser
mereixeria estar entre els noms més importants de la poesia jove polonesa. Llegeixo
lentament, el deixo i el reprenc, aquest llibre de poemes en prosa, Una
existència poc clara. M’endinso en les seves fondàries per sortir-ne amb una
llum, la de la paraula que t’afirma que no tot està perdut, que si podem seguir
llegint poemes com aquest podrem seguir confiant en la força d’aquesta paraula,
del llenguatge.
LA PAL·LIDESA DE
LA SORRA
Durant el meu
trajecte pel desert, l’únic objecte que em va cridar l’atenció era un bola de
vidre que tenia un diàmetre d’uns quants kilòmetres i que es trobava a una
certa distància d’on jo era. L’interior de la bola, l’ocupava una taca negra; des de lluny no percebia què representava. La bola avançava per les dunes de
sorra blanca sense fer cap remor, un tenia la sensació que s’alçava en l’aire.
El vidre llambrejava amb una lluïssor que paralitzava, que justificava la pal·lidesa
de la sorra. No, el vidre havia de ser vidre, altrament havíem d’acceptar que
la vida no era vida.
Comentaris