Jakub Kornhauser és un dels poetes de la seva
generació (va néixer en 1984) més prometedors que hi ha a Polònia. Coneixedor d’algunes
tradicions poètiques importants i d’altres de més oblidades, però no per això
menys importants (com la romanesa), i aïllat de les grans editorials, dels
grups que invoquen una sola poética, els seus poemes sempre aporten un sentit
enmig de la faramalla de què fan gala altres autors.
DESPULLANT ELS
SECRETS D’UN PASSAT OMBRIU
On porten les
escales abandonades? Mentre estic pensant, l’heura entortolliga sense fer remor
l’edifici que s’alça davant meu. No sé si el fanal, que creix del mur, que
fingeix ser artístic, em tracta com si fos un vianant normal. Els negres coloms
m’observen amb un menyspreu quasi imperceptible, i malgrat que les seves
siluetes que s’han estret en la finestra circular de la torre no em recorden
res del que he vist abans, no sento cap torbament. El mur es va esmicolant
sempre que hi ha un xàfec, despullant els secrets d’un passat ombriu. El meu
paper, es limita tan sols a escoltar les passes que s’apropen, a pesar dels
esglaons que es van corcant? Ja no puc fugir des que l’heura ha conegut els
meus pensaments, així que em miro amb tranquil·litat, i els geranis de les
finestres envermelleixen enmig de la grisor.
Comentaris