Ahir era un poema
que iniciava el llibre. Avui un poema que tanca un llibre, El fotògraf a l’hivern,
que George Szirtes va publicar l’any 1986. En aquesta seva recerca de la
identitat entre dos mons, accentuada pel seu primer viatge-retorn a Hongria el
1984, després d’haver-ne marxat el 1956, el poeta d’expressió anglesa nascut a
Budapest seguirà publicant nous llibres, s’endinsarà en la seva mitologia
personal i crearà una obra única en el context de la poesia britànica
comtemporània.
TROBADES
Els ofegats
tornen, els viatgers vénen a casa,
Tot es perdona en
aquell crit mig escanyat.
L’estàtua plora
segura sota la seva cúpula,
Amb joia es
neteja el seu ull petri.
És el final de la
literatura trobar
El que un cop va
ser ofert i després retirat
Per construir
històries i per donar la dolça
Il·lusió que som
únicament del tot sols
Com hauríem
volgut. Hauria volgut poder-nos fer
Un petó abans que
em deixessis, però és massa tard.
No puc trobar la
teva orella, ni el teu llavi ni el teu pit.
Torno de nou als
llibres. La resta pot esperar.
Comentaris