Hi havia una bona llibreria que pertanyia a la casa de literatura, i també una galeria de fotografies d'autors que ja havien passat per allà i hi havien tingut les seves trobades, reeixides i menys reeixides. La directora era una dona simpàtica, uns quants anys més jove que jo, corpulenta, amb uns cabells curts sense cap color definit i amb uns ulls que brillaven amb cordialitat. Vaig començar en francès i al principi no li vaig donar importància al fet que no em contestava en aquella llengua, sinó tan sols en holandès, i quan jo no ho entenia tot, aleshores sense compliments passava a l'anglès. Cap való que visqui a Brussel·les no parlarà mai en flamenc, i cap flamenc, en francès, a no ser que els obligui una situació oficial o professional. "Xerriques i xiuxiueges en dues llengües" va escriure de Brussel·les el poeta flamenc Willem M. Roggeman, i els habitants flamencs i valons de la ciutat, les llengües maternes dels quals són l'holandès i el francès, prefereixen parlar amb els forasters en anglès, i no haver d’utilitzar la llengua que no és seva.
La majoria de valons en general no entén l'altra llengua en què parlen els habitants de la seva ciutat i del seu país. A Brussel·les, on són majoria en relació amb els flamencs, els carrers tenen efectivament el nom en les dues llengües, però si li diem a un való el nom flamenc, no ens podrà ajudar, perquè en realitat no sap que aquesta Huidevettersstraat impossible de pronunciar és la seva rue de Tanneurs. Els flamencs en el fons sí que saben com sona la traducció francesa dels carrers en holandès, però preferirien no saber-ho. Poden ser conseqüents en aquest desconeixement seu tan sols davant dels estrangers, ja que l'estat belga els obliga a solucionar moltes qüestions oficials fent servir aquesta llengua francesa tan odiada. Igual com el alemanys i els txecs a Praga l'any 1900, a Brussel·les els valons i els flamencs des de temps immemorials viuen els uns al costat dels altres i – igualment com a Praga, i ben en el fons com a Trieste – fins i tot els escriptors molt rarament travessen aquella invisible frontera lingüística, traduint per exemple les obres dels seus col·legues flamencs al francès o dels valons a l'holandès.
Karl-Markus Gauß, En l’espessor de la metròpoli, 2010
Comentaris