Passa al contingut principal

On ets?

Dragan Dragojlović (1941). Escriptor serbi. Llicenciat en econòmiques. El seu primer llibre va sortir en 1974, des d’aleshores ha publicat més de 12 llibres de poemes i ha estat traduït a diverses llengües.


ON ETS?

Potser has marxat al Nord
a algun país ric
amb els nous emigrants
d’Europa del Sud?
Potser has marxat per buscar
una pàtria millor?
No ets enlloc.

Potser has marxat allí
on les estrelles són unes altres,
on no se senten els cants dels recollidors de rosada,
on el matí no fa olor de record?

Potser te n’has anat a la lluna
on els enamorats no parlen
sinó que garlen.

Potser has tornat allí
on tot va començar,
als anys que passen la tristesa de contraban
sota la nostra finestra,
allí on el silenci uneix
una mà amb l’altra,
el passat amb el futur?

Allí on el nostre amor
va construir la seva casa
en què mai no viurem.

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Xavier ha dit…
Moltes gràcies! Bones festes a tothom!
25 de desembre del 2009, a les 12:38
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...
2 comentaris
Més informació

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
1 comentari
Més informació

Signes d'aigua

Jan Kasper (1952) és un poeta que no fa soroll. No apareix als mitjans de comunicació, no forma part de cap escola, de cap generació. Passa desaparcebut en els manuals. I tanmateix, té un lloc indiscutible en la poesia polonesa contemporània. Ha publicat sis llibres de poemes. SIGNES D'AIGUA Des del pont de fusta a Wyszogród miràvem inclinats l'aigua. Llambrejava com un altar, plena de fosca solemnitat. Ens parlava en la seva llengua muda. Han passat tants anys. Les ombres nostres encara són al pont, cegues. No copsen les coses terrenals, les divines.
2 comentaris
Més informació

Amb avidesa, encisat

Janusz Szuber AMB AVIDESA, ENCISAT Que algú intenti descriure la seva vida, no pas per ser una excepció, tot el contrari: la seva obsessió era una contínua recerca de semblances amb els altres, tot seient al cotxe en un pàrking, mirant amb avidesa quan sortien de l'hipermercat, amb carretons plens d'ampolles, llaunes, bricks, se'ls imaginava en diferents situacions, aquelles mans, clatells i natges. Això sóc jo, tot i que un pèl diferent. I alhora veia els seus ossos d'abstinència, que les urpetes d'escarabat enterrador pessigollejaven, i preguntà: quins eren els meus? com si en la no gramàtica existís encara el possessiu. Això no tenia molt a veure amb la poesia, abrivava tan sols com una frase casual que, tal vegada, serà el primer vers.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

I la neu, el testimoni

Jarosław Mikołajewski (1960) és poeta i traductor. Ha publicat sis llibres de poemes. Tradueix poesia italiana, tant clàssics antics (Dante, Petrarca) com clàssics contemporanis (Montale, Ungaretti). Actualment, viu a Roma. I LA NEU, EL TESTIMONI Des de la finestra del replà és difícil percebre les cares dels qui van a la feina. Aquestes passes seques en el lívid fred permeten suposar la mateixa concentració per a tots: jo sóc, l'única inconstància és la llum i els graus segons l'estació, les figures dels núvols i les petjades que deixo a la vorera: en decorats mòbils sempre em desperto el mateix. El matí és el moment d'una fidelitat despietada: l'allarg del costum, la renovació de la promesa. L'home es fixa el seu horari i no s'ha d'aixecar tan aviat, però li agrada sentir-se com els altres als qui l'aspre fred els talla la cara afaitada. A l'home li sembla que és un nen absort en el coll del pare que va a la feina, presta orella en la respiració si...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Desvetllament

De vegades, Staff ens pot semblar un autor que utilitza unes estratègies que després es converteixen en alguns dels trets distintius en autors com Miroslav Holub, Vasko Popa o fins i tot alguns poemes de Charles Simic. DESVETLLAMENT És l’alba, però no s’ha fet clar. Estic mig desvetllat, i al meu voltant hi ha desordre. S’ha de lligar alguna cosa, s’ha d’enllaçar alguna cosa, resoldre alguna cosa.  No sé res. No puc trobar les sabates, no em puc trobar a mi mateix. Em fa mal el cap.
4 comentaris
Més informació

Després

Zvonko Maković (Osijek, 1947) ha publicat uns deu llibres de poemes, i cinc llibres d'assaigs. DESPRÉS En els poemes sempre sembla del tot diferent. Quan llegeixo frases que altres han escrit, tot em sembla clar i senzill. Com un full de paper que resistirà al foc, que a penes nota els signes de la cendra en si mateix. Al meu pati la cendra és tan immensa. Com un engany, com un quadre que inspira. Molts escriuen sobre la bellesa perduda, sobre la sobtada desgràcia que s'endinsa en un cor silenciós i abandonat. Amb tot, m'agradaria dir alguna cosa sobre el meu pati i sobre el gran riu que s'hauria de veure des de la finestra. Sobre el freixe i els dos til·lers que fa uns dies van desaparèixer. El mecanisme de les faules se m'ha tornat de sobte totalment incomprensible. Aquella cendra que s'esgrana des de la finestra, aquell sutge negre que encara ahir era una taula, un llit o un llibre, la vida d'algú sobre la qual no s'ha p...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Divuit de juliol

No és cap secret que una de les veus de la poesia polonesa que més em fascinen és la de Janusz Szuber . Un dels dos o tres hereus d'aquells autors que van situar la poesia en llengua polonesa al capdavant del panorama internacional. Szuber acaba de publicar un nou llibre de poemes: Dir. Qualsevol cosa . Així, amb punt. Aquí hi ha la presentació que en fa el propi poeta . A banda de la línia de poemes que acostuma a escriure, introdueix una forma més àmplia, a la frontera del poema en prosa i la reflexió. Més endavant, segurament en penjaré alguna mostra. En aquesta entrada presento un poema de la seva producció anterior. DIVUIT DE JULIOL                                                       Cal tancar el llibre                                         ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

De traduccions i llars

DE TRADUCCIONS I LLARS Llegeixo Vertigo de W. G. Sebald. Una altra relectura del gran autor alemany, i de la novel·la. Últimament, llegeixo i rellegeixo Sebald. Vaig llegint Vertigo en dues traduccions, l'anglesa i la castellana. Quedo captivat per l'estil que les traduccions tan bé saben reflectir. Per la nostàlgia que traspua el llenguatge, un llenguatge amarat de matisos segurament molt difícils de traslladar. Amb tot, de tant en tant em trobo amb algunes solucions que em sobten una mica. No és l'exemple següent cap acusació ad personam, de cap manera. D'entrada, la meva enorme admiració pels dos traductors. Que cada lector en tregui les seves conclusions, del fragment que cito. Només amb aquest petit fragment es podria bastir tota una anàlisi de la traducció (i elements també d'ideologia en la traducció). Els subratllats en ambdós textos són meus: From the terrace came the noise of the music and the confused blathering of the revellers, most of whom, as...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Alçava barricades (1)

Anna Świrszczyńska (1909-1984). Publica el primer llibre l'any 1936: Poemes i prosa . Els poemes que presentem pertanyen a un dels seus reculls més coneguts: Alçava barricades , publicat en 1974, en què relata els fets de l'Alçament de Varsòvia a través d'una recerca en la forma poètica. Segons Czesław Miłosz, el seu gran valedor tant a Polònia com als Estats Units, aquest llibre “és un testimoni que ningú més ha lliurat, amb l'excepció de Miron Białoszewski al Diari de l'Alçament de Varsòvia . Tant en la poesia polonesa com en la poesia mundial aquest poemari ocupa un lloc d'excepció com un reportatge poètic dels fets que han constituït una de les grans tragèdies del segle XX”. PENSAVEN QUE HAVIA MORT Pensaven que era jo qui havia caigut a la cantonada del carrer per les bales. Es posaren a plorar. Vaig córrer vers la que havia caigut, me la volia endur, però ja havia marxat. Va quedar un cos que s'assemblava una mica al meu, i que ja no tenia por de les b...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació