SIMPLICIUS, INQUISIDOR PERIPATÈTIC A L’HERÈTIC ANOMENAT GALILEO GALILEI
Si no parles com jo t’he ordenat,
no diràs res. Davant d’un mirall pots
apagar tots els llums i quedar-te en la foscor,
pots dir aquesta veritat teva inventada
a la teva vanitat i a aquells estúpids
que en volgueren treure un coneixement inventat.
Rodeja’t de miralls i parla’t a tu mateix,
parla a cent justos, ni tan sols deu,
sinó cent: tu, tu sols seràs cent personatges,
parlaràs amb tu en el buit i en la foscor,
i la teva veu no arribarà a ningú, amortida
amb el teu propi alè, la teva inseguretat
i la por que et tallaré posant-te la mà a la boca.
Pots no assegurar-me que tu mateix ho has vist.
Castigar aitals blasfemadors que volen apagar el llum
dels cels i sota els peus retirar amb traïdoria
la terra en què es nodreixen les nacions. No piquis
de peus, sisplau, sigues humil, tingues decència,
i potser algun dia et serà perdonat,
si deixes que el vent dissipi això que dius
i confies sense paraules el silenci del firmament.
Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània. NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
Comentaris