SIMPLICIUS, INQUISIDOR PERIPATÈTIC A L’HERÈTIC ANOMENAT GALILEO GALILEI
Si no parles com jo t’he ordenat,
no diràs res. Davant d’un mirall pots
apagar tots els llums i quedar-te en la foscor,
pots dir aquesta veritat teva inventada
a la teva vanitat i a aquells estúpids
que en volgueren treure un coneixement inventat.
Rodeja’t de miralls i parla’t a tu mateix,
parla a cent justos, ni tan sols deu,
sinó cent: tu, tu sols seràs cent personatges,
parlaràs amb tu en el buit i en la foscor,
i la teva veu no arribarà a ningú, amortida
amb el teu propi alè, la teva inseguretat
i la por que et tallaré posant-te la mà a la boca.
Pots no assegurar-me que tu mateix ho has vist.
Castigar aitals blasfemadors que volen apagar el llum
dels cels i sota els peus retirar amb traïdoria
la terra en què es nodreixen les nacions. No piquis
de peus, sisplau, sigues humil, tingues decència,
i potser algun dia et serà perdonat,
si deixes que el vent dissipi això que dius
i confies sense paraules el silenci del firmament.
NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és
Comentaris