Salta al contingut principal

Escoles de traducció

ESCOLES DE TRADUCCIÓ

El cas de les generalitzacions sempre és problemàtic. Evidentment, no tot és blanc o negre, encara que en alguns casos estiguem molt a prop de la realitat. 

Què ha de fer el traductor d'aquest text indubtablement genial? [fa referència al poema Tu, que a l'home senzill has causat dany, de Czesław Miłosz] Existeixen dues escoles de traducció: la primera, predominant al món occidental, intenta atènyer (amb diversa fortuna) una exactitud literal i en nom seu sacrifica la majoria dels elements formals del poema. Per altra banda, la segona escola considera que el sentit de la peça rau en la consonància de tots els seus components rítmics, fonètics, gramaticals, semàntics i altres. En una traducció literal, aquesta consonància desapareix del tot (o quasi del tot). Transvassar tot aquest entramat a una altra llengua és impossible, però es pot crear un equivalent funcional, és a dir, un entramat poètic i lingüístic fortament trenat que creï un significat compost (encara que no correspongui exactament al significat de l'original). A les característiques estilístiques de l'original haurien de correspondre les característiques de la traducció, no necessàriament similars, però sí que puguin jugar el mateix paper en el context de l'altra llengua. En tercer lloc, cada text literari es caracteritza per tenir un ritme que només a ell li és propi, de llocs forts i dèbils, “sorprenents” i “imperceptibles”, que han de ser copsats. En aquest moment, desapareix la literalitat, i de vegades (i això tant en el cas de traduccions excel·lents, com en el cas de les fallides) no en queda ni el menor rastre. Precisament, és aquesta escola de traducció la que predomina a l'Est d'Europa, principalment en els països eslaus i a Lituània. 

Tomas Venclova: “Autocrítica del traductor”

TU, QUE A L’HOME SENZILL HAS CAUSAT DANY

Tu, que a l’home senzill has causat dany
I que rigueres del seu perjudici,
Envoltat de bufons com a seguici
A fi del mal i el bé mesclar amb afany.

A pesar que tothom se t’inclinés
Atorgant-te virtut i saviesa,
Forjant medalles per la teva empresa,
Contents de viure encara un dia més,

Sigues ben caut. El poeta recorda.
El pots matar, i un altre ja haurà nat.
Converses i actes, tot serà gravat.

Mereixeries, un matí glaçat,
La branca que el pes torça i una corda.

Washington, 1950

Dins Czesław Miłosz: Travessant fronteres (Antologia poètica 1945-2000), Barcelona, Proa, 2006. Trad.: Xavier Farré

Comentaris

És agradable tornar d'un llarg viatge, entrar en els blogs dels amics i trobar, en aquest cas, un excel·lent text i un magnífic poema de Tomas Venclova, un home que, però, no se sent gaire motivat per la tasca dels traductors de la seva obra. És una llàstima que s'hagi encelat tant i que fins i tot tendeixi a menysprear la creació dels altres (especialment, d'alguns poetes lituans de generacions més joves que la seva) i mostri indiferència pels seus traductors; ell, que coneix prou bé les dificultats de traduir poesia.
Estic d'acord amb el que manifesta en el seu text sobre la traducció poètica; ve a ser el que nosaltres considerem, més senzillament, "apropar-se a l'autor" o "apropar-se al lector".
Gràcies, Xavi, per aquesta nova troballa.

Entrades populars d'aquest blog

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...

Reflexió i poemes

Des de " La Nausea " m’informen que acaben de publicar en línea un article-reflexió que els vaig enviar. És una reflexió sobre el canvi d’orientació en la poesia des de finals del segle XX (un fenomen que ja havia començat, però, a partir del final de la II guerra mundial, i sobretot, des dels anys 60). A banda, també inclouen una selecció de la meva poesia en versions catalana i castellana. A ells, i a Marian Raméntol especialment, els dono les gràcies. Si voleu veure l’article i els poemes, podeu clicar aquí . 

Ve per quedar-se

José Miguel Silva (1969), poeta portuguès. Ha publicat sis llibres de poesia. Actualment es dedica a la traducció. VE PER QUEDAR-SE Passa quan menys ho esperem: un puny pica a la porta, no es tracta del carter ni de la joventut. Diu que és de la família. Ve per quedar-se. Comença a jugar a fet i a amagar amb els nostres pensaments. Ens desperta de nit, es diverteix esquinçant les sabatilles, deixa flascons de formol a la taula de la cuina. Primer, sense saber què fer, intentem distreure la seva gana, li ensenyem el rellotge, li passem la cartera per les mans, els botons de la gavardina, els anells. Finalment, els dits. A aquest pas, de pressa ens convenç que el tractem de senyor, que li cedim la cadira de l'avi amb un somrís, el telèfon dels amics, la vista des de la finestra. Li servim el menjar amb el cap descobert. Amb el temps ens n'adonem: ens vol vestir del revés, forrar del vent del nord el coll de l'abric, fer-nos dir: “en les f...

Tres col·laboracions

Tres noves petites publicacions (col·laboracions) han aparegut els últims dies. La darrera plaquette dels amics de Papers de Versàlia, amb el disseny exquisit que els caracteritza, conté dos poemes de Maciej Woźniak que he traduït. També són al blog, aquí els podeu veure separats en .pdf. Si us voleu baixar tota la plaquette, aquest és l’enllaç . A PoesíaDigital faig un repàs, bastant general (l’espai obliga), a la poesia polonesa actual, amb un itinerari que parteix dels grans poetes polonesos que crearen l’anomenada escola poètica polonesa. Aquí en teniu l’article . A La Náusea , segueixo amb els petits assaigs sobre poetes, principalment eslovens i polonesos, poc coneguts entre nosaltres. Aquest cop, la primera part d’un assaig sobre Tomasz Rózycki .

De música i de viatges

Agafo l'autobús a les 14.00. Quan arribi a Cracòvia, una hora i mitja més tard, ja serà negra nit. Els dies s'escurcen fins a quedar filagarsallats, les hores de sol es poden comptar ja quasi amb els dits d'una mà, la resta de dia, fins al moment que queda tot a les fosques, és un cel gris, amb diverses tonalitats. Potser per això, els colors dels arbres a la carretera són molt més intensos, des del vermell rovell al groc esmorteït i desmenjat, del marró de terra fins a un verd (les gradacions del camuflatge). Un viatge, per petit que sigui, per breu que duri, sempre és una injecció de melancolia. Deixem alguna cosa enrere, uns moments que seguim reproduint en la memòria, però que ja no tornaran més. El viatge és la irreversibilitat del temps.  Quan ens acostem a Cracòvia, els primers llums ja estan encesos. Els perfils es van desemperesint per  emmotllar-se de nou a les nostres mirades. Torno a casa. A casa? Potser ser a casa només significa que de nou ets a la teva est...

Herba

Un altre poema de Mira Kuś . Parla en un moment dels mètodes per endevinar, i el primer és la cera en l’aigua. És un procediment que es fa a Polònia el 29 de novembre, la vigília de Sant Andreu, i consisteix a vessar cera calenta en aigua, normalment a través del forat d’una clau. I d’aquesta manera, amb la forma de la cera, o quan aquesta fa ombra en una paret, es pot formar la figura de la futura persona estimada. HERBA Un cec que pren el ratllador per un llibre en Braille: del tot com jo quan intento endevinar per la cera en l’aigua del pòsit del cafè o també de la forma dels núvols com li va exactament a l’herba el llenguatge de l’herba sé que en silenci l’herba em cobreix els peus d’amagat s’enfila pel cos fins que al final diu el que ha de dir: directament a l’orella.

Traducció i una metàfora

Robert Hass: Així, senyor Heaney, teniu alguna teoria sobre la traducció? Seamus Heaney: No, no en tinc cap, de teoria [...] No tinc cap teoria però sí una metàfora. Es basa en la relació dels Víkings amb l'illa d'Irlanda i l'illa de Bretanya. Hi va haver un període conegut com els Assalts, i després un altre període conegut com els Assentaments. Ara, un bon motiu per a la traducció és l'assalt. Entres -aquest és el mètode de Lowell- i assaltes l'italià, assaltes l'alemany, assaltes el grec, i acabes amb un botí que anomenes Imitations. Per altra banda, hi ha l'aproximament per mitjà dels assentaments: entres en una oeuvre , la colonitzes, te la fas teva, però t'hi quedes. La canvies i ella també et canvia a tu una mica. Robert Fitzgerald es va quedar amb Homer, Bob Hass, amb Milosz. Jo vaig quedar-me amb el Beowulf . Però també vaig assaltar Dante a finals dels anys 70... Seamus Heaney i Robert Hass en la conversa The Art of Translating Poetry .

Segueix

Un altre poema de Wojciech Bonowicz . SEGUEIX Primavera, quan començaren a cavar en el lloc on enterràrem una pilota. I on més d’un cop vaig separar la terra amb un ganivet. Perdíem sovint, tots. La primavera entre nosaltres. Estiu, quan la rasa ja era tan profunda que els que hi saltaven demanaven ajut tot plorant. I jo recordava el matí després del trasllat. L’estiu entre nosaltres. Tardor, quan els inversors tenen pressa i l’esperança que el treball es retardarà llostreja els obrers. I de nou jaiem a l’herba cansada de la xafogor i del nostre pes. Perquè jaiem com troncs. La tardor entre nosaltres. Hivern, quan et recordaves d’abrigar-me força. Pugem la muntanya esbufegant i fingint que això ens acosta. I des d’aquí es veu com la ciutat creix, sedueix i es lliura com sempre. L’hivern entre nosaltres.

Robat i regalat

Bohdan Zadura acaba de guanyar el premi Józef Czechowicz pel conjunt de la seva obra. Zadura neix el 1945 a Puławy. És poeta i assagista, i també traductor del rus, l’anglès i l’hongarès. I últimament, de l’ucraïnès. D’aquesta darrera llengua ha presentat una antologia de poesia contemporània recent, així com dos llibres de poemes de Iuri Andrukhovitx . Els inicis de la poesia de Bohdan Zdura estaven marcats pel classicisme, per una rigidesa i un domini absolut sobre les formes poètiques, però després va anar derivant vers la construcció molt més oberta del poema. És, juntament amb Piotr Sommer , un dels autors claus del canvi poètic en el panorama polonès contemporani. Els joves autors han abandonat els referents que arreu es consideren com els grans autors polonesos del segle XX, i han apostat per una nova línia representada en els dos autors esmentats que, a la vegada, beuen directament de la poesia nord-americana contemporània. Presento aquí un poema del volum Cisza (Silenci) publ...

Fonaments

Amb el poema que presentem avui, acabem la segona sèrie de poemes de Leopold Staff . FONAMENTS Vaig construir en la sorra i s’esfondrà. Vaig construir en una roca i s’esfondrà. Ara començaré a construir pel fum de la xemeneia.