***
La història que s’omple de nous noms
que desapareixen successivament, se’n van
com si fossin sants arrencats del calendari,
sense despertar ni còlera ni esperança,
la història, que es compleix cada dia,
dia rere dia llençant els esdeveniments
per tanda com fulles tardorenques esgrogueïdes,
inesperadament es fa realitat.
Al començament és fantasmagòrica com un reflex
a l’aigua, com un núvol, com un riu que flueix,
esdevé cada cop més clara, amb formes
compactes, visible des de la llunyania
i per ella Mene Tekel passa el dit.
Des de " La Nausea " m’informen que acaben de publicar en línea un article-reflexió que els vaig enviar. És una reflexió sobre el canvi d’orientació en la poesia des de finals del segle XX (un fenomen que ja havia començat, però, a partir del final de la II guerra mundial, i sobretot, des dels anys 60). A banda, també inclouen una selecció de la meva poesia en versions catalana i castellana. A ells, i a Marian Raméntol especialment, els dono les gràcies. Si voleu veure l’article i els poemes, podeu clicar aquí .
Comentaris