***
La història que s’omple de nous noms
que desapareixen successivament, se’n van
com si fossin sants arrencats del calendari,
sense despertar ni còlera ni esperança,
la història, que es compleix cada dia,
dia rere dia llençant els esdeveniments
per tanda com fulles tardorenques esgrogueïdes,
inesperadament es fa realitat.
Al començament és fantasmagòrica com un reflex
a l’aigua, com un núvol, com un riu que flueix,
esdevé cada cop més clara, amb formes
compactes, visible des de la llunyania
i per ella Mene Tekel passa el dit.
Tres poemes que formen un petit cicle del llibre La ciència dels ocells de Michal Książek. Avui, el primer. De sempre també m’han fascinat els mapes, i com és la mirada dels poetes sobre els mapes. Un dels poemes que més m’agrada recordar sobre aquest element és «The Map» d’Elizabeth Bishop, amb aquell vers final excepcional: «More delicate than the historians’ are the map-makers’ colors». Un poema que, a més, forma part d’un dels títols de llibre també més fascinants i senzills, North and South . En aquest cas, els poemes sobre els mapes de Książek tenen més ressons del poema «Mapa» que apareix en el darrer llibre que es va publicar de Wisława Szymborska, Prou. MAPES Mirant el mapa de Iakútia central, els voltants de Tlustx i Oimiakon, m’estranya que jo no hi sigui. Miro les carreteres que conec bé, examino els pujols, exploro els rius. Al final, en comprovo la llegenda: no hi sóc. No m’he inscrit a topografia buscant fragments del neolític al Lena...
Comentaris