***
La història que s’omple de nous noms
que desapareixen successivament, se’n van
com si fossin sants arrencats del calendari,
sense despertar ni còlera ni esperança,
la història, que es compleix cada dia,
dia rere dia llençant els esdeveniments
per tanda com fulles tardorenques esgrogueïdes,
inesperadament es fa realitat.
Al començament és fantasmagòrica com un reflex
a l’aigua, com un núvol, com un riu que flueix,
esdevé cada cop més clara, amb formes
compactes, visible des de la llunyania
i per ella Mene Tekel passa el dit.
Comentaris