Escoles de traducció

ESCOLES DE TRADUCCIÓ

El cas de les generalitzacions sempre és problemàtic. Evidentment, no tot és blanc o negre, encara que en alguns casos estiguem molt a prop de la realitat.

Què ha de fer el traductor d'aquest text indubtablement genial? [fa referència al poema Tu, que a l'home senzill has causat dany, de Czesław Miłosz] Existeixen dues escoles de traducció: la primera, predominant al món occidental, intenta atènyer (amb diversa fortuna) una exactitud literal i en nom seu sacrifica la majoria dels elements formals del poema. Per altra banda, la segona escola considera que el sentit de la peça rau en la consonància de tots els seus components rítmics, fonètics, gramaticals, semàntics i altres. En una traducció literal, aquesta consonància desapareix del tot (o quasi del tot). Transvassar tot aquest entramat a una altra llengua és impossible, però es pot crear un equivalent funcional, és a dir, un entramat poètic i lingüístic fortament trenat que creï un significat compost (encara que no correspongui exactament al significat de l'original). A les característiques estilístiques de l'original haurien de correspondre les característiques de la traducció, no necessàriament similars, però sí que puguin jugar el mateix paper en el context de l'altra llengua. En tercer lloc, cada text literari es caracteritza per tenir un ritme que només a ell li és propi, de llocs forts i dèbils, “sorprenents” i “imperceptibles”, que han de ser copsats. En aquest moment, desapareix la literalitat, i de vegades (i això tant en el cas de traduccions excel·lents, com en el cas de les fallides) no en queda ni el menor rastre. Precisament, és aquesta escola de traducció la que predomina a l'Est d'Europa, principalment en els països eslaus i a Lituània.

Tomas Venclova: “Autocrítica del traductor”

TU, QUE A L’HOME SENZILL HAS CAUSAT DANY

Tu, que a l’home senzill has causat dany
I que rigueres del seu perjudici,
Envoltat de bufons com a seguici
A fi del mal i el bé mesclar amb afany.

A pesar que tothom se t’inclinés
Atorgant-te virtut i saviesa,
Forjant medalles per la teva empresa,
Contents de viure encara un dia més,

Sigues ben caut. El poeta recorda.
El pots matar, i un altre ja haurà nat.
Converses i actes, tot serà gravat.

Mereixeries, un matí glaçat,
La branca que el pes torça i una corda.

Washington, 1950

Dins Czesław Miłosz: Travessant fronteres (Antologia poètica 1945-2000), Barcelona, Proa, 2006. Trad.: Xavier Farré

Comentaris

Albert Lázaro-Tinaut ha dit…

És agradable tornar d'un llarg viatge, entrar en els blogs dels amics i trobar, en aquest cas, un excel·lent text i un magnífic poema de Tomas Venclova, un home que, però, no se sent gaire motivat per la tasca dels traductors de la seva obra. És una llàstima que s'hagi encelat tant i que fins i tot tendeixi a menysprear la creació dels altres (especialment, d'alguns poetes lituans de generacions més joves que la seva) i mostri indiferència pels seus traductors; ell, que coneix prou bé les dificultats de traduir poesia.
Estic d'acord amb el que manifesta en el seu text sobre la traducció poètica; ve a ser el que nosaltres considerem, més senzillament, "apropar-se a l'autor" o "apropar-se al lector".
Gràcies, Xavi, per aquesta nova troballa.

5 de maig del 2009, a les 21:34

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...

Més informació

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània. NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...

Més informació

Allí, on tu no hi ets

Veselko Koroman (1934) és poeta, prosista i assagista. Va néixer a Herzegovina, es va llicenciar a Mostar i a Sarajevo. Ha publicat més de deu llibres de poemes. ALLÍ, ON TU NO HI ETS Has vist com passaven els anys: fruites plenes de sol. Ara hem de seguir endavant, allí, on tu no hi ets. Què es pot dir de l’herba que creix? És aquí. Viu tota tranquil·la. Tu segueixes endavant, allí, on tu no hi ets. Beses una fulla, una ombra que ressona. Desapareixes rere la capçada, allí, on tu no hi ets. I uns cent anys s’han acumulat, no falta res en aquest món.

Més informació

Trakl i Wittgenstein a Cracòvia

Visc molt a prop de l’hospital militar a Cracòvia, hospital militar de quan la ciutat formava part de Galicja dins l’Imperi Austrohongarès, i hospital militar encara avui dia. Passo sovint pel davant, i sempre m’aturo, encara que sigui un segon, en una placa que indica que allí va morir el poeta Georg Trakl. És en polonès i en alemany. Quan ja feia uns mesos que havia esclatat la I guerra mundial, pocs dies abans de morir, el poeta, sumit en depressions constants i sota els efectes de les elevades dosis de drogues, va escriure al filòsof Ludwig Wittgenstein. Aquest darrer havia estat destinat també a Cracòvia com a canoner del vaixell “Goplana” (en altres textos, es diu que s’encarregava del reflector de senyals), que navegava pel Vístula entre Sandomierz i Zator. Wittgenstein sabia que Trakl havia intentat suïcidar-se amb un tret, motiu pel qual era a l’hospital sota observació. I també sabem que Wittgenstein havia ajudat el poeta nascut a Salzburg. Li havia pagat la publicació d...

Més informació

Herència

Un nou poema de Dušan Šarotar , del seu darrer llibre de poemes, La casa del meu fill . Šarotar és un escriptor que cal tenir en compte, tant per la seva poesia com per la prosa. En ambdós gèneres, la memòria té una presència fonamental. HERÈNCIA Tot el que sents s’acumula en una herència, de la seva densitat relativa expressada en la unitat de l’invisible, com ara l’aire o el silenci, la solitud, en depèn l’acceleració, la velocitat de pas, d’un a un altre, de les grans paraules als fets, l’amor. Tot el que posseeixes s’esborra de la teva herència, el coeficient de la propietat és inversament proporcional a la velocitat de pas, així per exemple, la cobdícia, l’avidesa, l’enveja i la ignorància són tots valors, expressats amb un número negatiu, com els dominis. Al final queda sols la sensació, tal vegada no res, alguna cosa que sempre ens supera, això serà la nostra única herència, com una llum que s’encén en nosaltres quan al vespre apaguem el llum sobre el llit.

Més informació

Neu a les sabates

Ana Ristović (1972) és poeta, assagista i traductora. Els seus llibres han estat molt ben acollits a Sèrbia. Ha guanyat diversos premis, tant a Sèrbia com a l'estranger, com el premi Hubert Burda a Alemanya. Els últims anys, ha viscut entre Ljubljana i Belgrad. NEU A LES SABATES Una casa no es construeix acumulant coberts, encara que una cullera de més algun cop va bé. Una casa no es construeix de cortines noves, tot i que algun cop hem de protegir-nos amb teles de les mirades dels altres. Perquè una casa sigui una casa necessites moltes coses a les que puguis renunciar de grat. Escolta el que diuen els esquimals: per construir un bon iglú has de dur durant molts anys neu a les sabates. I una agulla de cap, oblidada al coll de l'abric, ben a prop de l'artèria.

Més informació

Problemes amb el cafè

Paweł Marcinkiewicz m'envia el seu darrer llibre de poemes, Dies , que es va publicar en una nova editorial de poesia. En aquest darrer llibre apareixen una sèrie de poemes intercalats, que es diferencien de la resta perquè van en cursiva, on sembla que Marcinkiewicz vulgui esborrar la frontera entre poesia i prosa o, com si fos una posada en pràctica dels avantguardistes, un llenguatge de diari en forma de poema (recordem tan sols aquells versos de l’esplèndid poema Zone d’Apollinaire). Tots tenen com a base una sèrie d’instruccions, o una sèrie de consells que dóna l’autor, carregats sempre amb una bona dosi d’humor. PROBLEMES AMB EL CAFÈ Beus tres tasses grans de cafè cada dia i a la nit dones tombs al llit sense poder dormir? Recorda que una tassa de cafè conté fins a 100 mg de cafeïna. El teu organisme no pot funcionar quan n’hi ha un excés. A més, al cafè hi ha una gran quantitat de greixos nocius, per exemple, cafestol, que fa pujar els nivells de colesterol dolent. Per ll...

Més informació

Una entrevista

L’amic, excel·lent poeta i traductor, Martín López-Vega em va fer una entrevista per a la revista Clarín . Avui mateix he rebut un exemplar del número en què apareix . Podeu llegir-la més avall. Hi parlo de les meves obsessions, la traducció, la tradició literària, i també una mica del panorama poètic català, entre altres coses. Agraeixo al Martín López-Vega, i a José Luis García Martín, director de la revista, que m’hagin deixat tenir-hi un petit lloc. Si voleu fer les fotos més grans per llegir l'entrevista còmodament, cliqueu-hi amb el botó dret del ratolí i obriu la imatge en una pestanya nova.

Més informació

Apunts d'un matí (3)

*** Passo cap a una altra llibreria. Cracòvia és una ciutat amb força llibreries, però totes són petites petitetes, i encara que cap d’elles no s’acaba d’especialitzar, ja he pogut orientar-me d’on puc comprar uns llibres o uns altres. No és gaire fàcil, però s’acaba sabent quan una editorial treu un llibre en quina llibreria concreta el podrem trobar. Evidentment, no parlo del que publiquen les grans editorials, sinó de les editorials d’abast més reduït. A Cracòvia, no hi ha cap llibreria com LaCentral , on pots entrar a una hora determinada i mai no saps quan en sortiràs, ni tampoc amb quants llibres. Una llibreria on l’apartat de poesia ja és prou com perquè tinguis rodaments de cap. No, a Cracòvia entres a les llibreries, saps el que busques, i aviat en surts. Avui no buscava poesia. Buscava un llibre de W. G. Sebald, Austerlitz . L’última edició en polonès és de 2007, així que és impossible de poder-la trobar enlloc. Però no, vaig recordar que havia vist llibres de Sebald reb...

Més informació

De música i de viatges

Agafo l'autobús a les 14.00. Quan arribi a Cracòvia, una hora i mitja més tard, ja serà negra nit. Els dies s'escurcen fins a quedar filagarsallats, les hores de sol es poden comptar ja quasi amb els dits d'una mà, la resta de dia, fins al moment que queda tot a les fosques, és un cel gris, amb diverses tonalitats. Potser per això, els colors dels arbres a la carretera són molt més intensos, des del vermell rovell al groc esmorteït i desmenjat, del marró de terra fins a un verd (les gradacions del camuflatge). Un viatge, per petit que sigui, per breu que duri, sempre és una injecció de melancolia. Deixem alguna cosa enrere, uns moments que seguim reproduint en la memòria, però que ja no tornaran més. El viatge és la irreversibilitat del temps. Quan ens acostem a Cracòvia, els primers llums ja estan encesos. Els perfils es van desemperesint per emmotllar-se de nou a les nostres mirades. Torno a casa. A casa? Potser ser a casa només significa que de nou ets a la teva est...

Més informació

abcd xavier farré

Cercar en aquest blog