A Cracòvia, una de les institucions que hi ha és la llibreria americana Massolit. Trobar llibres en altres llengües a Polònia és bastant difícil. Sí, és clar, en anglès se'n troben. Però no parlo dels llibres que puc trobar en anglès a qualsevol aeroport. Massolit és molt especial. Té bàsicament llibres editats als Estats Units, però en molts casos són llibres usats (en un estat excepcional, com nous sempre, tot val a dir-ho). Tenen un apartat de filosofia, estudis culturals i també de poesia que ja voldrien tenir moltes altres llibreries. Una autèntica delícia. A aquest fet, cal afegir-hi que Massolit no és en una botiga convencional. Forma part dels baixos d'un edifici, és a dir de l'entrada, i també de tot un pis, que és on els llibres van agafant el seu lloc. Entrar a Massolit és entrar en un altre temps, en una altra dimensió. I a la vegada, demostra que la mitificació d'una ciutat (Cracòvia hi té molta tirada) es forma també a partir de les aportacions alienes. Sempre que entro a Massolit en surto amb algun llibre sorpresa. La darrera vegada van ser els New & Selected Poems de Stanley Moss, un poeta que desconeixia per complet. I va resultar ser per a mi una revelació, amb la seva poesia allunyada de les tendències generals que hi ha en la poesia nord-americana actual.
EL POETA
Va sotjar una paraula i va veure la seva cara,
en cada substantiu, en cada verb, la seva cara.
Ho podia entendre, que veia la seva cara
en paraules com oceà, o en una pàgina blanca
o en qualsevol cosa que el pogués reflectir,
però veia la seva cara en peròs i en is,
en no i ni, en qui, en com, en què.
En els noms dels que vivien i dels que eren morts
veia la seva pròpia cara.
En el moment que els sentits van entrar en joc,
en el límit de qualsevol percepció, amb llum o en la foscor,
la paraula esdevingué la seva carn
amb la seva boca obscena, els seus ulls verinosos.
Secretament, es va apropar a algunes paraules
que, ho esperava, no podrien ser la seva cara,
paraules que lletrejava malament en llengües
que a penes coneixia, però cada lletra
era cabells i dents. Allò que no era la seva cara
era sense paraules, mut - llàgrimes mudes, rialles mudes -
que mai foren una vocal o una consonant.
Comentaris