Passa al contingut principal

Cançó de bressol (i V)

Aquest poema clou el cicle de Gregor Strniša.


CANÇÓ DE BRESSOL


V


Per què tenies por de l’home?
I per què temies la torre?
L’home obrirà totes tres portes,
però tu no en copsaràs l’ordre.

Seràs al llindar, empal·lidit,
tot cantant el món serà a fora
igual que un ocell inaudit
de colors que amb els estels vola.

Amb les parpelles mig obertes
tornes a la torre. El planeta
com un anell brilla de nit,
als binocles, a l’infinit.

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Joan Calsapeu ha dit…
Gràcies pels poemes, Xavier. El teu blog és una finestra de luxe. Jo també m'he empescat una cançó de bressol... que és un calc -sí-, que no és gaire lírica -d'acord-, però a mi em mig funciona per fer dormir les nenes. Vet-la aquí:

Les nenes maques
quan és de nit
dormen i nonen,
dormen i nonen;
les nenes maques
quan és de nit
dormen i nonen
en el seu llit.
15 d’agost del 2009, a les 22:47
Xavier ha dit…
Joan, moltes gràcies a tu per llegir-lo. M'agrada molt la teva cançó de bressol, sobretot aquest nonen. I la tonada surt directa a la ment.
16 d’agost del 2009, a les 13:04
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...
2 comentaris
Més informació

Cau la pluja rere la finestra

El tercer poeta amb qui vam compartir la taula rodona ahir sobre poesia polonesa contemporània era Tadeusz Dąbrowski. Ahir mateix sortia el seu darrer llibre de poemes a l'editorial a5 , però aquest poema pertany a un llibre anterior. *** Cau la pluja rere la finestra. En una altra part de la ciutat cau un home a la vorera. En algun lloc del món, d'uns llavis surt i cau una paraula que canvia el curs de la història. En aquell mateix moment de milions de llavis surten i cauen paraules insignificants i compensen aquella altra primera. A l'ast, el pollastre va fent tombs. En el llitet fa tombs la nostra felicitat a través del seu somni. Els nostres cossos tomben i esdevenen cendra. La nostra vida succeeix a cada moment en cada una de les paraules.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Allí, on tu no hi ets

Veselko Koroman (1934) és poeta, prosista i assagista. Va néixer a Herzegovina, es va llicenciar a Mostar i a Sarajevo. Ha publicat més de deu llibres de poemes.  ALLÍ, ON TU NO HI ETS Has vist com passaven els anys: fruites plenes de sol. Ara hem de seguir endavant, allí, on tu no hi ets. Què es pot dir  de l’herba que creix? És aquí. Viu tota tranquil·la. Tu segueixes endavant, allí, on tu no hi ets. Beses una fulla, una ombra que ressona. Desapareixes rere la capçada, allí, on tu no hi ets. I uns cent anys s’han acumulat, no falta res en aquest món. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El cel a la nit

Leopold Staff EL CEL A LA NIT La nit és negra, la nit és platejada. El món, infinit en el temps i en l’espai. Enmig de la Via Làctia. Qui passa per ella? Això sobrepassa l’enteniment humà.
4 comentaris
Més informació

Problemes amb el cafè

Paweł Marcinkiewicz m'envia el seu darrer llibre de poemes, Dies , que es va publicar en una nova editorial de poesia. En aquest darrer llibre apareixen una sèrie de poemes intercalats, que es diferencien de la resta perquè van en cursiva, on sembla que Marcinkiewicz vulgui esborrar la frontera entre poesia i prosa o, com si fos una posada en pràctica dels avantguardistes, un llenguatge de diari en forma de poema (recordem tan sols aquells versos de l’esplèndid poema Zone d’Apollinaire). Tots tenen com a base una sèrie d’instruccions, o una sèrie de consells que dóna l’autor, carregats sempre amb una bona dosi d’humor. PROBLEMES AMB EL CAFÈ Beus tres tasses grans de cafè cada dia i a la nit dones tombs al llit sense poder dormir? Recorda que una tassa de cafè conté fins a 100 mg de cafeïna. El teu organisme no pot funcionar quan n’hi ha un excés. A més, al cafè hi ha una gran quantitat de greixos nocius, per exemple, cafestol, que fa pujar els nivells de colesterol dolent. Per ll...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Czesław Miłosz viu al nostre barri

Presento dos poemes de caràcter més aviat irònic, tot i que no exempts d’una alta dosi de tendresa, sobre dos poetes relacionats amb Cracòvia. El seu autor me’ls va enviar fa un temps després d’una tarda-nit xerrant en un dels meus llocs preferits a Cracòvia, el Bunkier Sztuki . Una espècie d’hivernacle on el temps flueix lent. Des d’allí es pot veure la gent passejar per l’anell verd del centre que són els Planty (en podeu veure més fotografies en aquest fantàstic mapa , si cliqueu a l'apartat que diu Planty). I un no deixar de meravellar-se del paisatge que canvia segons l’època de l’any. Dawid Dziedziczak va néixer en 1986. Actualment, estudia edició i història de l’art. El primer poema és sobre Czesław Miłosz. Alguns dels detalls que apareixen en el text no són reals, sinó imaginaris, com per exemple, que Miłosz vivia en el pis de dalt de l’edifici, ja que en realitat vivia al primer pis. Però al cap i a la fi, la veracitat dels fets no és important perquè un poema pugui funci...
1 comentari
Més informació

Boira i fred

Fa un parell de dies va aparèixer aquest nou article a la revista electrònica La Náusea. En aquell moment, la boira em tenia corprès per uns dies. Ara, amb un cap de setmana que hem estat a -16/-18 graus durant quasi tot el dia, em reafirmo encara molt més en dir que el clima determina bona part de la creació (i no tan sols literària) en aquestes zones d'Europa, que tenen el nom segons cada observador, Europa Central (amb el terme que ha fet fortuna de Mitteleuropa), Europa de l'Est, vés a saber que més. I la determina molt més que no pas en l'Europa del Sud. Per altra banda, que ningú es presti a error, en cap moment concebo el concepte d'Europa Central com un concepte climatològic. Una afirmació que sí va fer Peter Handke, i que després Drago Jančar va respondre en un sensacional assaig. I a partir d'aquell assaig vaig escriure aquest poema, inclòs al cicle “Elegies centreeuropees?” 10 La blava superfície, estesa com uns llençols massa amples per a l...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Apunts d'un matí (3)

*** Passo cap a una altra llibreria. Cracòvia és una ciutat amb força llibreries, però totes són petites petitetes, i encara que cap d’elles no s’acaba d’especialitzar, ja he pogut orientar-me d’on puc comprar uns llibres o uns altres. No és gaire fàcil, però s’acaba sabent quan una editorial treu un llibre en quina llibreria concreta el podrem trobar. Evidentment, no parlo del que publiquen les grans editorials, sinó de les editorials d’abast més reduït. A Cracòvia, no hi ha cap llibreria com LaCentral , on pots entrar a una hora determinada i mai no saps quan en sortiràs, ni tampoc amb quants llibres. Una llibreria on l’apartat de poesia ja és prou com perquè tinguis rodaments de cap. No, a Cracòvia entres a les llibreries, saps el que busques, i aviat en surts. Avui no buscava poesia. Buscava un llibre de W. G. Sebald, Austerlitz . L’última edició en polonès és de 2007, així que és impossible de poder-la trobar enlloc. Però no, vaig recordar que havia vist llibres de Sebald reb...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Fidelitat (2)

Quant a la fidelitat, cada poeta (o fins i tot, cada poema) exigeix les estratègies al traductor. Aquest ha de conèixer a fons l'obra del poeta, n'ha d'haver fet una lectura en profunditat. Sí, l'altre dia parlàvem de modificació i no de mala traducció. Però una traducció pot equivocar-se quant a l'estratègia de la fidelitat. Posem-ne un exemple, no concebo la traducció de Mandelxtam que no intenti conservar elements com la rima. D'això en depèn la sort d'un poeta en la nova cultura que l'acull. W. H. Auden s'estranyava de la importància de Mandelxtam en la poesia russa, i així li ho digué a Joseph Brodsky. El problema raïa en la traducció. Segurament, molts lectors espanyols de Mandelxtam pensen avui com Auden quan aquest es trobà amb aquell fenomen poètic que duia per nom Brodsky.
4 comentaris
Més informació

Neu a les sabates

Ana Ristović (1972) és poeta, assagista i traductora. Els seus llibres han estat molt ben acollits a Sèrbia. Ha guanyat diversos premis, tant a Sèrbia com a l'estranger, com el premi Hubert Burda a Alemanya. Els últims anys, ha viscut entre Ljubljana i Belgrad.  NEU A LES SABATES Una casa no es construeix acumulant coberts, encara que una cullera de més algun cop va bé. Una casa no es construeix de cortines noves, tot i que algun cop hem de protegir-nos amb teles de les mirades dels altres. Perquè una casa sigui una casa necessites moltes coses a les que puguis renunciar de grat. Escolta el que diuen els esquimals: per construir un bon iglú has de dur durant molts anys neu a les sabates. I una agulla de cap, oblidada al coll de l'abric, ben a prop de l'artèria.
2 comentaris
Més informació