Aquest poema clou el cicle de Gregor Strniša.
CANÇÓ DE BRESSOL
V
Per què tenies por de l’home?
I per què temies la torre?
L’home obrirà totes tres portes,
però tu no en copsaràs l’ordre.
Seràs al llindar, empal·lidit,
tot cantant el món serà a fora
igual que un ocell inaudit
de colors que amb els estels vola.
Amb les parpelles mig obertes
tornes a la torre. El planeta
com un anell brilla de nit,
als binocles, a l’infinit.
Comentaris
Les nenes maques
quan és de nit
dormen i nonen,
dormen i nonen;
les nenes maques
quan és de nit
dormen i nonen
en el seu llit.