Deixo sense
esclarir algunes parts d’aquest poema de Jerzy Jarniewicz. Per exemple, quan
diu “s'entén sense notes al peu?” en què clarament hi ha el concepte de
jugar amb el lector. I després el nom de la botiga de queviures, que deixo en
la seva forma original. Sóc molt poc partidari de portar les realitats d'una altra cultura a la
pròpia, en el sentit de fer-les més comprensibles o que el lector les pugui acceptar perquè són les que comparteix. Aquí es podria solucionar amb “a cal” més el nom. Però,
aleshores, no perdem un dels elements fonamentals de la traducció, que
consisteix a introduir-nos un món que no és pas el nostre? Per altra banda, crec que sense haver de fer aquest trasllat, el poema es pot entendre sense cap mena de problema.
DEIN NAME?
Varsòvia es
prepara per l’arribada del Cèsar,
però per a mi res
no es relaciona amb el Japó.
Deu ser perquè no
visc a Varsòvia,
i aquí, al carrer
Górna, el sol surt com cada dia.
Ni tan sols no sé
com es diu.
Ja no miro les
notícies,
no escolto Pieńkowska, ni Jeneralski,
ni Durczok (s'entén sense notes al peu?),
perquè d’aquí a
una setmana volo a Edimburg.
És estiu, però
quant al temps, ens fa de tot.
Al carrer han tornat
les faldilles ben curtes,
és difícil no
deixar de mirar el carrer.
Algú m’ha fet una
reverència, però no recordo
on he vist abans
aquesta cara. Rere els queviures “U Irka”
hi hauria d’haver
una botiga amb peces de recanvis
i de compravenda.
No era pas Hirohito?
Comentaris