A pesar que el referent no aparegui implícit en molts poemes, cada poeta pren el seu entorn immediat com a punt de partença. Vaig créixer en un poble, a L’Espluga de Francolí, i aquest fet ha determinat la meva visió del món. La vida d’una comunitat quan és petita es veu abocada a relacions intenses, directes. Per molt que hagi viscut en altres llocs, en altres països, de fet, mai no he sortit del meu poble. No és que en el poema següent el cementiri reflectit sigui el del meu poble, però hi té elements en comú.
GUIA D'UN CEMENTIRI RURAL (de Petita guia de paisatges)
Aquí només s’hi pot venir els dies
assenyalats (la resta de l’any tanquen).
En aquest lloc no es designen els morts
ja que esdevenen, cada any, un record
viu. En el fons tothom sap que és veí
de l’altre, fins i tot del que contempla
la vida des del seu racó marmori.
Així, el cementiri es converteix
en un local més que el poble conserva,
com els diversos bars on recuperen
l’oblit, com els pocs bancs en què no es fa
cap gestió, només s’hi tafaneja.
Un cementiri rural no és cap línia
divisòria, no separa els vius
dels morts, sinó dos diferents estadis
d’una mateixa situació
que els habitants, com a veïns, relleven.
Aquí només s’hi pot venir els dies
assenyalats (la resta de l’any tanquen).
En aquest lloc no es designen els morts
ja que esdevenen, cada any, un record
viu. En el fons tothom sap que és veí
de l’altre, fins i tot del que contempla
la vida des del seu racó marmori.
Així, el cementiri es converteix
en un local més que el poble conserva,
com els diversos bars on recuperen
l’oblit, com els pocs bancs en què no es fa
cap gestió, només s’hi tafaneja.
Un cementiri rural no és cap línia
divisòria, no separa els vius
dels morts, sinó dos diferents estadis
d’una mateixa situació
que els habitants, com a veïns, relleven.
Comentaris