Passa al contingut principal

Ars poetica

Són les cinc de la tarda, totes les sirenes comencen a sonar a la ciutat, a Cracòvia, a les altres ciutats poloneses, i especialment a Varsòvia tenen el seu significat ple. Perquè avui es commemora el 65è aniversari de l’Alçament de Varsòvia. Per a alguns, una de les accions més il·lògiques, sense sentit, absurdes, que es van produir durant la II Guerra Mundial. Per a altres, un acte d’heroisme sense parangó. Un acte que s’ha de recordar amb les sirenes. I fins i tot, hi ha la proposta que un dia com avui es converteixi en festa nacional. Una gran derrota. Així, es consolida la imatge de la història a través de la martirologia. Altres nacions ja saben com es fa això, ja que en la seva diada celebren justament una derrota. Fins a quin punt té sentit furgar en la nafra un cop i un altre. On és la frontera entre el record que hem de tenir la història i la martirologia, que només serveix per atiar els més violents sentiments de l’home? 
En el fragor de les sirenes emergeix la figura d’un poeta, Krzysztof Kamil Baczyński. Els poetes molts cops es converteixen, a pesar seu, en instruments d’una ideologia concreta, d’un sentiment patri. Ha de ser el poeta tan sols un vehicle de la llengua? En aquest cas, no ho és, en absolut. I s’aprofita la seva participació en l’Alçament de Varsòvia per erigir-lo en un dels màrtirs amb cara, en una figura que encarni uns ideals concrets (i en el fons, la ideologia de Baczyński no tenia res a veure amb la Polònia actual que commemora aquell dia, es trobava molt a prop del comunisme). Encara que en la seva poesia podem trobar textos d’arrel directament civil, o de vegades combativa, no crec necessari triar-ne un exemple, sinó presentar un text anterior. De vegades, la seva poesia es fa difícil d’interpretar, la qual cosa ha donat peu a moltes apropiacions.
Baczyński va néixer el 22 de gener de 1921. Va morir el quart dia de l’Alçament, el 4 d’agost de 1944.


ARS POETICA

El poema en mi és dolent, estrany, dolent i odiós,
i crema les meves nits amb un foc cremant,
per mi passen multituds, escridassant
com una manifestació pels carrers duent torxes.
El poema és dolent, odiós, vol trencar la forma
(com n’és, de difícil, emmanillar qui és lliure),
encara que me l’arrenqui del meu interior ardent
més profund, mai no seré el seu senyor absolut.
Amb un crit forcejo, em canso, fins que dispara una crida,
després esdevé estrany, un malaguanyat amic,
esperant en el llindar glaçat, ardent, creat,
i va vers el fred dels vespres, allí on anaren els altres.

Tardor de 1938

Comentaris

Marta ha dit…
Fajnie, że przetłumaczyłeś coś Baczyńskiego. Jako że nie znam katalońskiego, trochę mi szkoda, że nie zachowałeś formy (ale wiadomo, że ja mam obsesję na tym punkcie :-))
Xavier ha dit…
Dziękuję za komentarz. W tym przypadku nie zachowałem ścisłej formy wiersza, dlatego że mogłem w ten sposób przedstawiać bardziej współczesnego Baczyńskiego. No, i obsesję na tym punkcie też trochę mam, całe szczęście :)

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...

Una verdor tan intensa

Ha passat quasi mig any des que veia aquest paisatge des de la finestra de casa. Ara, la transformació és aquesta: (iv) Una verdor tan intensa que fa mal als ulls. Quan s'ha despertat? En quines enigmàtiques forces s'ha encarnat? Els mesos freds queden arraconats en un segon, bufandes, abrics, guants entaforats en un armari de parcial oblit. Un cel blau indica una felicitat canviant, amb figures que esfilagarsen els núvols com cabdells de memòria que rodolen en una superfície massa rugosa. L'hivern ha fugit esperitat. Les preguntes ja no es marquen a les petjades de la neu. Ja no escriuran cap carta els corbs. No pots preguntat al verd, ni al blau, no deixen cap senyal. És impossible resseguir cap missatge. Només una ferida. Una exuberància en renéixer. Hauràs d'esperar l'agostejament dels colors, i les fulles a terra per trobar alguna resposta. De La disfressa dels arbres , Barcelona, Quaderns Crema, 2008.

Sonet

Un poema de la primera època de Joseph Brodsky (1940-1996). Curiosament, un dels pocs poemes no rimats del gran poeta rus (-americà). S'hi entreveu el to que després predominarà en tota la seva obra, una de les més importants de la poesia contemporània. SONET Un altre cop vivim a la mateixa badia, i sobre nostre passen els núvols, i brum sens parar el Vesuvi modern, i una pols grisa s'apodera dels carrerons, i els vidres a les finestres tremolen. També algun dia ens cobrirà la cendra. Com m'agradaria, en la darrera hora anar als afores amb tramvia, entrar a casa teva, i si d'aquí uns centenars d'anys algú ve a excavar la nostra ciutat, voldria que em trobessin enganxat als teus braços eternament, tot cobert d'unes noves cendres.

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...

Tolstoi

Arribar a la senzillesa i a la màxima expressió com ho fa Leopold Staff en aquest poema requereix anys, i també saber deixar anar llast. TOLSTOI Tolstoi escapava de la tristesa, ho tenia tot, per tant, no tenia res. Vaig feliç en la calitja dels camins, propietari de la meva ombra.

Camí. Aterratge

Julia Fiedorczuk va néixer el 1975 a Varsòvia, on segueix vivint. Va debutar l'any 2000 i immediatament van celebrar la seva arribada com una de les veus més interessants de les noves fornades. Fins ara ha publicat 5 llibres de poemes, dos de prosa i algunes traduccions (com Laura Riding Jackson o Laurie Anderson). És molt interessant la tensió a què obliga al llenguatge, la manera com fa que els períodes, la sintaxi, el funcionament de la llengua es posin en dubte constantment.  *** Camí. Aterratge He emprès aquest viatge per airejar els somnis. I els nostres camins s'han creuat al cel allí on gent prima es posaven màscares en silenci com budes. La teva veu m'ha dut per planures allisades plenes d'una llum color de sang. He emprès aquest viatge perquè encara més. Tocar el mar que flueix en nosaltres. És per això que conquereixo noves ciutats cada cop. Caic del cel com un àngel discret. I quan marxo no deixo petjades. Ni una grapadet de sorra. Ni una ...

Cau la pluja rere la finestra

El tercer poeta amb qui vam compartir la taula rodona ahir sobre poesia polonesa contemporània era Tadeusz Dąbrowski. Ahir mateix sortia el seu darrer llibre de poemes a l'editorial a5 , però aquest poema pertany a un llibre anterior. *** Cau la pluja rere la finestra. En una altra part de la ciutat cau un home a la vorera. En algun lloc del món, d'uns llavis surt i cau una paraula que canvia el curs de la història. En aquell mateix moment de milions de llavis surten i cauen paraules insignificants i compensen aquella altra primera. A l'ast, el pollastre va fent tombs. En el llitet fa tombs la nostra felicitat a través del seu somni. Els nostres cossos tomben i esdevenen cendra. La nostra vida succeeix a cada moment en cada una de les paraules.

Wioletta Greg, Mercuri a la boca

Aviat farà un mes que va sortir aquest nou llibre, Mercuri a la boca , de l’escriptora polonesa Wioletta Grzegorzewska (que firma com a Wioletta Greg fora de Polònia), una narradora i poeta que ha aparegut altres vegades en aquest espai. Al llibre Mercuri a la boca assistim al món rural de la Polònia que existia durant els canvis polítics. Des de la mirada infantil, lírica, somiosa, i també a moments amarga i directa, irònica, de la protagonista se’ns pressenta aquest món en miniatura de la infantesa, que intenta viure aïllada del que passa al seu voltant però que hi està del tot immersa, i aquest voltant, aquestes contingències històriques són del tot determinants. Però el que destacaria seria sobretot el retrat que fa del món rural, sense contemplacions, de les relacions que s’estableixen entre els habitants, aquell «tots es coneixen» que és una arma de doble tall esmolat fins a un extrem. I també el llenguatge, Wioletta Grzegorzewska ha aconseguit la naturalitat en l’estranye...

Adéu a Josep M. Güell

Acabo de rebre un correu en què m’anuncien la mort del gra traductor del rus Josep M. Güell. El vaig conèixer personalment fa uns 8 anys, en ocasió d’una trobada que li organitzava l’Associació d’escriptors de Tarragona. Vaig estar xerrant diverses vegades amb ell, em delia per escoltar totes les anècdotes que enfilava sobre les seves experiències amb els llibres, i amb les persones, a l’antiga Unió Soviètica. I ara, ens queden les paraules en els llibres de Dostoievski, principalment, però també de molts altres autors russos. Un grandíssim traductor que, malauradament, ha estat una mica oblidat. Per a aquella trobada vaig escriure dos textos sobre Josep M. Güell, penjo aquí el més breu (no acostumo a penjar textos llargs al blog) com a homenatge al gran traductor, a la meravellosa persona que va ser Josep M. Güell. Ens veurem de nou a les pàgines que desxifraran els nostres ulls. *** “En posar-me a descriure els esdeveniments, recents i força estranys, que tingueren lloc a la nostr...

Europa

Jan Polkowski (Cracòvia, 1953). Va publicar en editorials independents (a Polònia, fins 1989 eren les editorials que no havien estat autoritzades pel poder, és a dir, il·legals). El 1990 deixa de publicar poesia. Es dedica al periodisme i a la política. EUROPA Jan Sebastian Bach, per exemple “Es ist das Heil uns Kommen her” o “Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ”) Què aconseguirà enemistar-nos, si això ens uneix? Uns núvols sense ales ens condueixen als que quedem per un camí celestial a carrers barrocs enllà l'horitzó. Tan sols a nosaltres ens has deixat a la Terra? Seran les nostres mans obedients als Teus preludis, fugues? Llauraran la terra, construiran cases, cuidaran el bestiar i l'aviram perquè vegis que són bones? És Déu qui ha triat aquesta música per renovar el paradís? Però som mortals, per damunt de tot, mortals, els orgues preguen per nosaltres, però som en una planura assecada amb capotes de soldats russos, i al voltant, polls i ferralla. Perquè tan sols ens podem co...