Joc
El dia estava preparat
per jugar
en el cel blau ha sonat
el cercle pàl·lid de la lluna
la claror s'ha escapat rere les clivelles
en pisos foscos
hem lligat en llargs bastons
les cordes dels raigs del sol
i hem adornat les fletxes
amb els cants amorosos dels ocells
que han vingut de les cases
els hem abatut tots
hem escombrat fulles florides de sang
i ens hem rentat les mans a l'herba
després hem callat
juntament amb els arbres
Un poema de Mariusz Grzebalski. DESPRÉS Després vam treure tots els mobles d’ell. Al pati esperava un camió ja a punt de marxar. Al mig, restes de ciment, cadenes embullades, drapots, papers greixosos, mantes. Tantes coses, de sobte, esdevenen brossa. Paisatges capgirats de miralls, un bufet amb capes de pintura que s’han esquerdat com el fons d’un riu quan baixen les aigües, un comptador que ell va comprovar el dia abans que vingués el cobrador. I altres coses. Després vam abandonar aquell lloc, cridant i discutint-nos per foteses. Ella ni tan sols va mirar els trossos de la paret despresos. Després, en una altra ciutat, va estripar totes les fotos i les cartes d’ell, i va envellir ràpidament. Recorda, plora, maleeix. Després, traurem els seus mobles.
Comentaris