[diamant]

La casualitat em mena un altre cop a l'excel·lent blog de traduccions de l'Abel Murcia. I aquest cop, per partida doble, sense haver-ho comentat abans, coincidim a penjar dos poetes (curiós com el llenguatge informàtic ens du a situacions força insòlites semànticament, i ens obliga també a replantejar la nostra llengua. Aquí, a més, podríem aprofitar i fer-ne una metàfora doble, penjar com a exercici de traducció, una mena de sentència que imposa el traductor al nou text).
La coincidència ve del fet que habitualment tenim els textos traduïts ja d'abans, i l'ordre en què després apareixen respon a estímuls que, pel que fa a mi, són difícilment analitzables. Els poetes que coincideixen són Adam Wiedemann, de qui ja hem presentat algun altre poema, i després Anna Piwkowska, en ocasió del seu darrer llibre publicat en una editorial de renom, Znak.

[diamant]


Potser no és una illusió que la vida sigui recollir
gradualment arguments, o més aviat desempallegar-se'n.
Naixem amb una argumentació ja llesta i tan sols al cap
d'un temps ens falten les paraules, fins i tot ens hem

d'explicar, com a un estúpid. Un argument ben aplicat
ja està mort. Unes mosquetes,
l'aire es deixa copsar com un diamant
ple de mosquetes. Algunes salvacions duren fins avui.

De camí a la ciutat he trepitjat una làmina, una laminada
tapa d'alguna cosa, el terrabastall
ha fet riure a dues noies, me les he imaginades

com dues dones passada la cinquantena, dues amiguetes.
Ha estat tan sols aleshores que hi he trobat
una rialleta comuna.