Janusz Szuber
AMB AVIDESA, ENCISAT
Que algú intenti descriure la seva vida,
no pas per ser una excepció, tot el contrari:
la seva obsessió era una contínua
recerca de semblances amb els altres,
tot seient al cotxe en un pàrking,
mirant amb avidesa quan sortien
de l'hipermercat, amb carretons plens
d'ampolles, llaunes, bricks,
se'ls imaginava en diferents situacions,
aquelles mans, clatells i natges.
Això sóc jo, tot i que un pèl diferent.
I alhora veia els seus ossos d'abstinència,
que les urpetes d'escarabat enterrador
pessigollejaven, i preguntà: quins eren els meus?
com si en la no gramàtica existís encara el possessiu.
Això no tenia molt a veure amb la poesia,
abrivava tan sols com una frase casual
que, tal vegada, serà el primer vers.
AMB AVIDESA, ENCISAT
Que algú intenti descriure la seva vida,
no pas per ser una excepció, tot el contrari:
la seva obsessió era una contínua
recerca de semblances amb els altres,
tot seient al cotxe en un pàrking,
mirant amb avidesa quan sortien
de l'hipermercat, amb carretons plens
d'ampolles, llaunes, bricks,
se'ls imaginava en diferents situacions,
aquelles mans, clatells i natges.
Això sóc jo, tot i que un pèl diferent.
I alhora veia els seus ossos d'abstinència,
que les urpetes d'escarabat enterrador
pessigollejaven, i preguntà: quins eren els meus?
com si en la no gramàtica existís encara el possessiu.
Això no tenia molt a veure amb la poesia,
abrivava tan sols com una frase casual
que, tal vegada, serà el primer vers.
Comentaris