Vés al contingut principal

Queixa

Et sap greu, molt greu, quan una persona que admires enormement comet, al teu parer, un error. Quan aquesta persona és un gran poeta i un excel·lent traductor ja t'amoïna molt més. Fa uns dies, Narcís Comadira va escriure aquest article al diari Ara. De fet, l'article, el constitueix principalment una traducció d'un dels poemes més coneguts del poeta polonès Zbigniew Herbert, «Informe des de la ciutat assetjada». Comadira hi diu que fa una traducció en prosa del poema. Perfecte, però de quina llengua? No ho especifica pas. Intueixo que Narcís Comadira ens parla de la traducció de la poesia completa que va sortir no fa gaire a l'editorial Lumen, en castellà i traduïda per Xaverio Ballester. I que la traducció que fa ell és a partir d'aquesta llengua. He d'insistir en aquest verb, intueixo, perquè no veig enlloc que es digui de quina llengua es tradueix. En qualsevol cas, tenint en compte que la traducció ha de complir aquí una funció, i que es la base de l'article, d'entrada jo no hi tindria res en contra. És un excel·lent poema, no va destinat a la publicació en llibre, i podríem acceptar que és una traducció intermèdia, a partir d'una segona llengua i no pas de l'original. Si no fos que aquest poema ja existeix en traducció catalana. L'any 1993 va sortir publicat a Edicions de la Guerra el llibre Informe des de la ciutat assetjada,en versió de Grzegorz Gryc. Aleshores, el context adopta una rellevància diferent. No estaria dient això si fos un blog personal, per exemple. En aquest cas, estem parlant d'un diari d'abast nacional.
Per què Comadira no cita aquesta traducció? La podria haver posat en l'article perfectament, i a més, hauria donat visibilitat a un llibre que se la mereix molt. També podria ben bé ser que Comadira no conegués aquesta traducció; al cap i a la fi, no podem saber tot el que es publica. Amb tot, les traduccions de poesia no actuen encara com una allau que et passa pel damunt i et deixa completament colgat. I potser no actuaran mai així, s'adrecen a un públic que té menys lectors, encara que molt fidels. O, tal vegada, tot això és que estic intuint massa. Potser no hi ha cap d'aquests factors i jo n'estic fent una muntanya. És possible. Potser no li ha agradat la traducció al català. En qualsevol cas, siguin les intuïcions que siguin, crec que hauria calgut dir que hi havia la traducció catalana (en cas que se sabés que hi és) o també dir de quina llengua o de quina versió s'ha partit.

Comentaris

Josep-A. ha dit…
Tens raó! No és recomanable traduir de traduccions, però és una possibilitat i, en alguns contextos, perfectament viable. Però no és correcte no citar la traducció de què es parteix. Això és més greu que desconèixer, si és aquest el cas, la traducció d'en Gryc... Dic jo, i amb tota l'admiració personal per en Comadira, dit siga de pas...

Josep-A.
Antoni Clapes ha dit…
Totalment d'acord, Xavier. Quan vaig llegir-lo, pensava la manca de delicadesa de qui és traductor i gosa "apropiar-se" d'un poema aliè sense esmentar res.
Antoni Clapes ha dit…
Totalment d'acord, Xavier. Inconcebibles silencis, en l'article. Gràcies per dir-ho.
Pere Salinas ha dit…
Entenc la teva "queixa". És qüestió de respecte i humilitat. No citar fonts no és un oblit, és menyspreu.

Entrades populars d'aquest blog

Paul Éluard i Papers de Versàlia (III)

I aquest és el darrer poema que va aparèixer al número sobre Paul Éluard de Papers de Versàlia. Demà també penjaré aquí el text sobre Wrocław de què vaig parlar en la primera entrada d'aquesta sèrie sobre els magnífics Papers de Versàlia.

A «LA NUIT» de Capitale de la douleur
 Ce n’est pas la nuit qui te manque, mais sa puissance
No és la nit el que et manca, sinó el seu poder. No és el sol el que tens, sinó la seva llum que t’obligava a fer marrada en les línies que anava delimitant com una sèrie d’horitzons tancant-se cada cop que tenies la sensació d’haver-los atès. No tens horitzons, ni nits ni sol, només el silenci, el vent que et porta el seu nom, i aquell altre nom, i un nom més. És el poder dels noms el que tens per tornar-los al silenci.

Paul Éluard i Papers de Versàlia (i IV)

PARADA OBLIGATÒRIA

Era el 25 d’agost de 1948. Començava el “Congrés mundial dels intel·lectuals en defensa de la pau” a Wrocław. Abans del Congrés, i aprofitant l’avinentesa, havia començat a celebrar-se l’“Exposició de les terres recuperades”. Tot dins el control de les autoritats soviètiques. Els preus per entrar-hi eren astronòmics per l’època. Però les ciutats de Polònia esmerçaven esforços sensacionals per poder enviar-hi el major nombre possible d’autocars. Especialment de Silèsia arribaven allí amb una freqüència que avui provocaria enveja en qualsevol acte organitzat. Era la força del poder. I entre els convidats al Congrés, hi havia Paul Éluard. També Picasso, i Jorge Amado, i molts altres que es desvivien pel nou sistema. També cal esmentar la presència d’Ivo Andrić, quan les relacions entre Tito i Stalin ja estaven abocades a una ruptura. Estimat Paul, hi vas veure també Louis Aragon, o vau invocar el seu esperit? Hi ha fonts que diuen que hi va ser, d’altres, ho neguen…

Mon cosí Bubi

Crear tot un món amb un sol poema, fer que les referències agafin una densitat ben atapeïda, la història i la delicadesa de la descripció en consonància, i la dimensió metafísica. Aconseguir tot això a la vegada és a l'abast de pocs poetes. Per això, Janusz Szuber és un dels grans poetes contemporanis, un poeta exigent amb el lector; per això, Janusz Szuber no podrà entrar mai en cap mena de les llistes contemporànies. Potser aquesta és la tasca actualment de la literatura, poder arribar a quatre lectors, entrar en les seves consciències. Quatre lectors, no més (i no només). Amb la paciència d'un lent goteig que va foradant una roca. Sí, potser aquest és el camí, el de les gotes, a poc a poc, clap, clap, l'una rere l'altra. Sents com cauen?
MON COSÍ BUBI
Bubi, o sigui Caesar Roth amb l'uniforme de la Wehrmacht (una fotografia mida postal, al revers unes paraules de dedicatòria en lletra gòtica) amb una fesomia molt de nen, llargs dits de pianista, ros, un tipus nòrdic,…