Acabo de comprar la Poesia completa de Joan Vinyoli en
format electrònic, així farà companyia a les edicions que ja tinc en llibre i a
més sempre el podré tenir amb mi, i podré recórrer als seus poemes. Quan l’obro
i en passo algunes pàgines (ho direm així també en aquest format?) em trobo amb
la imatge que es pot veure més avall. A banda de la potinada que és aquest esguerro
estètic, i que ens porta a la ment aquells llibres de fa anys (i encara en
alguns països es poden trobar) plens de publicitat, com si fossin revistetes,
la tria de la llengua és aquí molt significativa.
NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és
Comentaris