Passa al contingut principal

La cara del meu veí

Un poema de Krystyna Dąbrowska del seu llibre publicat l’any 2014, El temps i el vel.

LA CARA DEL MEU VEÍ

I

La cara del meu veí, un professor
la dona del qual va morir,
de sobte esdevingué nua, sense proteccions.
Quan me’l vaig trobar al pati
i de sobte va començar a parlar obertament
de quantes coses li feien recordar-la,
vaig tenir la sensació que veia la seva cara per primer cop.

Com aquesta casa del davant,
fins fa no gaire la tapava un gran castanyer,
però una tempesta va destrossar l’arbre i el van haver de talar.
I abans que el buit es converteixi en costum
veig la finestra de la casa, la vida que hi passa.


II

Una camisa clara. El cap d’un patrici romà.
Un aparcament inamovible
vora la paret on, quan ha plogut,
també aparquen els cargols.
He pensat molt temps: un home irreprotxable,
passa per la seva vida endreçada
com si fos cada matí pel pati.
Li faria uns setanta anys com a molt.
En té vuitanta-dos, em va dir fa poc,
i de nen va estar al gueto de Varsòvia.
El pare i el germà van morir. Es van salvar ell i la mare.

Alina Szapocznikow va escriure sobre el bateig de la desesperació.
Quants n’hi ha que hi van passar i callen.


III

Quan al pati va entrar el camió de bombers
i l’escala va arribar fins al balcó del professor,
em vaig adonar del temps que feia que no el veia.
L’últim any havia canviat molt, s’havia encorbat,
ja no era un patrici romà, sinó un home rere la boira.
Algú va dir que va ser el fill qui va demanar ajuda,
va trucar a casa del pare, però aquest no l’agafava,
encara que és a casa, no obre la porta.
Vam esperar a baix, un grup de badocs,
el camió feia brogit, els llums bategaven.
Finalment, van venir cap a nosaltres uns homes amb casc.
«Una falsa alarma – van dir – el professor
estava fent una becaina, no havia sentit res».

Semblava que allí acabaria tot
i que els bombers se n’anirien tot seguit.
Però alguna cosa s’encallà i no podien plegar l’escala.
Es va fer fosc, i l’escala encara està travada
davant del balcó del professor.  

Comentaris