Un parell de valoracions més de Balada para Metka Krašovec, el gran llibre de Tomaž Šalamun que a
poc a poc va fent el seu camí. Tenir entre els lectors de les teves traduccions
o dels teus textos un escriptor que admires i en el criteri del qual confies és
sempre motiu de satisfacció. I si després en fa una atenta anàlisi i la
publica, tot lloant les virtuts del text i de la traducció, el
teu agraïment creix de manera exponencial. Álvaro Valverde va publicar fa un
parell de dies al seu blog aquest comentari. També, Martín López Vega en va
parlar al seu blog. I la paraula que els envio, a tots dos, simple, una sola, expressa molt
més del que transmet el llenguatge. Gràcies.
Jan Polkowski ha estat 19 anys sense publicar cap llibre de poemes. A finals de l’any passat va aparèixer Cantus, amb nous poemes. I va ser saludat com un dels esdeveniments poètics més importants dels darrers anys a Polònia. Aquest poema és el que obre el llibre. RIU Sóc gairebé mig segle més jove, pesco amb un bastó a la resclosa. Però m’aboco massa i al cap de no res, balandrejant-me, suro i borbollo com una ampolla buida llençada a l’aigua. La mare interromp la meva curta travessia, crida tot espantada i m’arrossega a la riba. Em desperto més tard a casa i em palpo amb molt de compte. Existeixo – trobo un tros de líber d’un salze enganxat fortament a la pell. Qui sóc, o qui esdevindré si me’l desenganxo? Aquell qui s’enfonsa i dorm? Qui mor i es desperta? Aquell qui veu i qui es desespera? Jec, nascut de nou, en uns llençols emmidonats i palpo, tancat en el tros sec de l’escorça, el passat i el futur. Per primer cop descobreixo l’arrencat pols intern de la foscor i sento el gust do...
Comentaris