Passa al contingut principal

Llàntia

Michał Sobol va néixer en un poble a prop de Cracòvia en 1970. Ha estudiat Història de l’Església i Filosofia. Ha publicat dos llibres de poemes, el primer, Planys, publicat l’any 2001 va rebre un premi al millor debut poètic de l’any.


LLÀNTIA

Als anys setanta a casa nostra encara
teníem una llàntia, una ampolla en forma
de pera, de vidre fi encaixada en un pot,
amb el seu diafragma, el ble, el mirallet. Però
no és això el que importa ara. Hi ha coses
semblants, fins i tot més antigues, als museus.
La devoció pel detall creix quan moren els vincles.
Tenir una llàntia estava lligat a la cura, avui oblidada,
que posàvem a fer sortir bé la flama, a netejar
la pantalla de manera que no es trenqués,
a no vessar el querosè, i a proveir-nos-en a fi que
ens pogués durar per tot l’hivern.

Comentaris

Autobiografia mitjançant el curós i detallat "relat poètic" d'un passat no gaire llunyà. I que bonic que és aquest vers: "La devoció pel detall creix quan moren els vincles"!
Anònim ha dit…
No podria ser: "a proveir-nos-en"?
Xavier ha dit…
Estimat Albert, sí, a mi també aquest vers és el que em va agradar més. Una bona conclusió després del que presenta.
Xavier ha dit…
Estimat Anònim,
Moltes gràcies, no és que pugui, és que és ben clar que ha de ser com dius. Ja està solucionat.