29 de febr. 2008

El missatge del senyor Cogito

Enguany se celebra l'any Herbert a Polònia. Per aquesta ocasió, el Consolat de Polònia a Barcelona organitza una sèrie d'activitats. Fa alguns dies que en va fer la inauguració oficial i durant el 2008 hi haurà conferències, concerts, exposicions, relacionats amb la figura del gran poeta polonès. També hi haurà novetats editorials, com la publicació dels dos llibres d'assaigs més importants de Zbigniew Herbert: Un bàrbar en el jardí i Naturalesa morta amb fre. Us deixo un dels poemes més emblemàtics de Herbert, que he traduït per a l'ocasió.


EL MISSATGE DEL SENYOR COGITO

Vés cap a on anaren aquells al fosc confí
vers el velló d’or del no res el teu darrer premi

vés ben dret enmig dels que van de genollons
enmig dels que s’han girat d’esquena dels postrats en la pols

et salvares no pas per viure
et queda poc temps n’has de donar testimoni

sigues valent quan la raó defalleixi sigues valent
en el recompte definitiu només això té importància

i la teva Ira impotent que sigui com la mar
sempre que sentis la veu dels rebaixats i colpejats

que no t’abandoni la teva germana la Menyspreança
vers els delators els botxins els covards ells guanyaran
aniran al teu enterrament i alleugerits llençaran la terra
mentre el corc escriurà la teva polida biografia

i no els perdonis en realitat no està a les teves mans
perdonar en nom d’aquells que foren traïts a l’alba

para compte tanmateix amb l’orgull innecessari
mira al mirall la teva cara de bufó
repeteix: he estat cridat, és que no n’havia de millors

para compte amb la fredor del cor estima la font del matí
l’ocell de nom desconegut el roure de l’hivern
la llum en un mur l’esplendor del cel
no necessiten pas el teu respir càlid
són aquí per dir: ningú no et consolarà

vetlla quan et faci un senyal la llum a les muntanyes aixeca’t i vés
mentre la sang giri al pit la teva estrella fosca
repeteix antics encantaments de la humanitat rondalles i llegendes
perquè així assoliràs el bé que no assoliràs
repeteix grans paraules repeteix-les insistentment
com els que s’endinsaren al desert i moriren a la sorra

i et regraciaran amb allò que tinguin a mà
amb flagells de riures amb un assassinat a l’abocador

vés perquè només així t’acceptaran al cercle de les calaveres fredes
al cercle dels teus avantpassats: Gilgamesh Hèctor Rotllà
els defensors del regne sense límits i de la ciutat de cendres

Sigues fidel vés