Una lògica fèrria

Aquest poema pertany al segon llibre de Szymon Słomczyński, autor de qui parlàvem fa uns dies. 

UNA LÒGICA FÈRRIA

Confesso que voldria en moments com aquest

(m’acaba de filmar un dron, i s’ha enlairat de nou

en una direcció desconeguda, fent moure les quatre hèlices)

intercanviar encara que sigui un parell de frases amb el meu avi,

però el meu primer avi està del tot mort,

i el segon, encara més. Aleshores és potser comprensible

que m’entesti a buscar-me el tercer, de més lluny,

en els llibres parroquials, a les llistes de veterans,

a les fundacions que ajuden els desapareguts

i els que els volen trobar.

Si no m’equivoco, el meu tercer avi ben aviat

sorgirà com un jeep willys que va estar anys sense funcionar,

desmuntat, en un cobert que algú tenia, fins que en Jasiek

el va trobar i el va renovar, el va posar demrodes,

tot amb peces originals. Ara el jeep brilla

amb les inicials VH, i més important, quan corre.

I el meu tercer avi, encara pot caminar pel seu

propi compte? Recorda la guerra,

en preveu de noves? I què preferirà, un capellà,

o un mestre de cerimònies? I com està tota la qüestió

del testament? Quan el trobi, també

li ho hauré de preguntar delicadament.

On hi ha el problema? M’ha filmat un dron,

i els dos avis que tinc estan morts, i per això

en busco un tercer, viu – això és una lògica fèrria,

i quant a en Jasiek, a banda de moltes altres virtuts,

té un jeep així, i és clar, no podia
no recordar-lo.