Trakl i Wittgenstein a Cracòvia

Visc molt a prop de l’hospital militar a Cracòvia, hospital militar de quan la ciutat formava part de Galicja dins l’Imperi Austrohongarès, i hospital militar encara avui dia. Passo sovint pel davant, i sempre m’aturo, encara que sigui un segon, en una placa que indica que allí va morir el poeta Georg Trakl. És en polonès i en alemany.

Quan ja feia uns mesos que havia esclatat la I guerra mundial, pocs dies abans de morir, el poeta, sumit en depressions constants i sota els efectes de les elevades dosis de drogues, va escriure al filòsof Ludwig Wittgenstein. Aquest darrer havia estat destinat també a Cracòvia com a canoner del vaixell “Goplana” (en altres textos, es diu que s’encarregava del reflector de senyals), que navegava pel Vístula entre Sandomierz i Zator. Wittgenstein sabia que Trakl havia intentat suïcidar-se amb un tret, motiu pel qual era a l’hospital sota observació. I també sabem que Wittgenstein havia ajudat el poeta nascut a Salzburg. Li havia pagat la publicació del seu primer llibre de poemes. En el moment que són o no són tots dos a Cracòvia les versions difereixen. En una, Wittgenstein havia rebut un permís i va tornar a Viena per solucionar uns assumptes familiars. I va ser allí on el va trobar la notícia de la mort de Trakl. L’altra versió diu que Wittgenstein, conscient de la gravetat de la situació, va voler arribar al més aviat possible a Cracòvia per trobar-se amb el poeta, a qui no coneixia personalment. En el moment que va arribar a Cracòvia, Trakl feia dos dies que era mort.

El dia 30 d’octubre de 1914 Wittgenstein havia rebut una postal del poeta en què aquest li demanava que el visités. El text diu així: “Estimat senyor! Li estaria enormement agraït si em fes l’honor de visitar-me. Fa 14 dies que sóc en aquest hospital militar, a la secció cinquena de malalts psíquics. Potser en els propers dies podré abandonar l’hospital per tornar al front. Abans no prenguin aquesta decisió, desitjaria poder parlar amb vostè. El saluda ben cordialment, Georg Trakl”.

Si hem de fer cas d’aquesta darrera versió, Wittgenstein entraria a Cracòvia el 5 de novembre de 1914. De fet, va ser el 6 de novembre. Les anotacions que el mateix Wittgenstein va fer al seu diari, i que no van aparèixer fins als anys 90 semblen confirmar-ho. Durant uns dies, el vaixell en què navegava es va trobar constantment amb problemes. Sembla ser que a partir del 4 de novembre la situació ja va millorar: “4 de novembre: Nit tranquil·la. Al matí seguim navegant. He treballat molt. Demà hauríem d’arribar a Cracòvia. He sentit a dir que potser hi haurà un setge de Cracòvia. 5 de novembre: “Al matí seguim navegant cap a Cracòvia i hi hauríem d’arribar ja de nit. Estic intranquil, trobaré Trakl? Així ho espero. Trobo molt a faltar una persona amb qui poder parlar amb sinceritat. Però ho haurem de suportar. Em donaria força ànims. Durant tot el dia em sento abatut i amb tendència a la depressió. No he treballat gaire. Ja a Cracòvia. Avui és massa tard per visitar Trakl. Prego a Déu perquè em doni forces. 6 de novembre: Al matí he anat a la ciutat, a l’hospital militar. Allí he sabut que Trakl ha mort fa un parell de dies. M’ha afectat profundament. És trist, molt trist! Li ho he comunicat tot seguit a Ficker. Pobre Trakl.”

Jo no era conscient de quan va morir exactament Georg Trakl, però quan ahir vaig passar per davant de l’hospital vaig veure una ofrena dipositada sota la placa. Després, a casa, vaig comprovar-ho. Trakl moria el 3 de novembre. Wittgenstein i ell no es van arribar a trobar. Per un moment ens podem imaginar l’espera del poeta, l’arribada tardana del filòsof. Els dos dies que van separar aquest encontre que mai no va tenir lloc. Ara, unes flors i unes espelmes ens retornen a les dates. Unes dates que uneixen els dos personatges en el moment actual, però que aleshores els va separar per sempre més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Nou visions

NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és

Més informació

L'auditori de Görlitz

Des de fa un parell de mesos, es pot trobar el darrer llibre que he publicat, L’auditori de Görlitz , editat conjuntament per Adia i Cafè Central. En Pau Vadell i el Toni Clapés han fet una feina excel·lent, i els agraeixo tot l’esforç que han fet. Cal dir que el llibre existeix gràcies al Toni, va ser ell qui em va convèncer que, d’una petita conferència que havia escrit, en tragués un llibre d’assajos. Aquesta era la primera intenció, però quan estava escrivint el text m’encallava contínuament, m’havia posat molts impediments jo mateix (no havia de ser amb to acadèmic, havia de tenir una unitat). El llibre no avançava, no volia seguir per aquell camí. No va ser fins que vaig fer un petit viatge a Ustro ń, i en aquella vall i les muntanyes del voltant tot es va desencallar, la qüestió no eren els impediments, sinó alliberar-me d’aquests. Així que van començar a sorgir idees i fragments i poemes i relacions que s’anaven enfilant les unes amb les altres per tenir una idea general, pe

Més informació

Cau la pluja rere la finestra

El tercer poeta amb qui vam compartir la taula rodona ahir sobre poesia polonesa contemporània era Tadeusz Dąbrowski. Ahir mateix sortia el seu darrer llibre de poemes a l'editorial a5 , però aquest poema pertany a un llibre anterior. *** Cau la pluja rere la finestra. En una altra part de la ciutat cau un home a la vorera. En algun lloc del món, d'uns llavis surt i cau una paraula que canvia el curs de la història. En aquell mateix moment de milions de llavis surten i cauen paraules insignificants i compensen aquella altra primera. A l'ast, el pollastre va fent tombs. En el llitet fa tombs la nostra felicitat a través del seu somni. Els nostres cossos tomben i esdevenen cendra. La nostra vida succeeix a cada moment en cada una de les paraules.

Més informació

Traducció i una metàfora

Robert Hass: Així, senyor Heaney, teniu alguna teoria sobre la traducció? Seamus Heaney: No, no en tinc cap, de teoria [...] No tinc cap teoria però sí una metàfora. Es basa en la relació dels Víkings amb l'illa d'Irlanda i l'illa de Bretanya. Hi va haver un període conegut com els Assalts, i després un altre període conegut com els Assentaments. Ara, un bon motiu per a la traducció és l'assalt. Entres -aquest és el mètode de Lowell- i assaltes l'italià, assaltes l'alemany, assaltes el grec, i acabes amb un botí que anomenes Imitations. Per altra banda, hi ha l'aproximament per mitjà dels assentaments: entres en una oeuvre , la colonitzes, te la fas teva, però t'hi quedes. La canvies i ella també et canvia a tu una mica. Robert Fitzgerald es va quedar amb Homer, Bob Hass, amb Milosz. Jo vaig quedar-me amb el Beowulf . Però també vaig assaltar Dante a finals dels anys 70... Seamus Heaney i Robert Hass en la conversa The Art of Translating Poetry .

Més informació

Amants

Marzanna Bogumi ła Kielar és una de les poetes més importants de la poesia polonesa contemporània. Tal vegada, una de les poetes més importants d’Europa. Va néixer l’any 1963 i en molt poc temps es va convertir en un fenomen a Polònia. El primer llibre que va publicar, Sacra conversazione, publicat en una editorial molt petita i de províncies, va recollir molts premis. Des d’aleshores, va publicar tres llibres més, fins a l’any 2006, que van seguir rebent premis, tant a Polònia com a l’estranger, com per exemple el premi Kristal de Vilenica o el Hubert Burda Preis. La seva poesia s’ha traduït a més de 20 llengües. D urant molts anys ha estat en silenci, sense publicar res, i ara, 12 anys després del seu darrer llibre, acaba de publicar un nou recull de poemes, breu, com la majoria dels que ha publicat, però amb una condensació de significats que la torna a situar en l’actualitat d’un tipus de poesia que contrasta molt amb les tendències més en voga en la poesia p

Més informació

Volia dir-t'ho

Traduir a partir d'una tercera llengua (o terceres, ja que en aquest cas concret era a través del polonès i de l'anglès) és una activitat habitualment condemnable pels traductors. És clar, l'opció desitjable seria que el traductor del text que publica (sigui on sigui) tingués coneixement tant de la llengua de sortida com de la llengua d'arribada, sobretot d'aquesta darrera. Ara bé, fins a quin punt podem parlar de fidelitat, d'acostament en el poema que ens ocupa? S'han realitzat directament consultes amb l'autor, evidentment sobre qüestions lingüístiques i culturals, no pas sobre la recepció del text, ja que la visió del propi autor és, tan sols, una de tantes interpretacions que podem extreure del text. Els textos que s'han agafat com a base, a banda de l'original letó, han estat traduïts, aquests sí, directament de l'original. I el resultat segur que no expressa tots els matisos de l'original. Però cap traducció fa això, ja que estem

Més informació

Paràbola de Ramon i Elionor

Tot rellegint un llibre de poemes de Julia Hartwig m'he trobat aquest poema. No cal dir que no he pogut resistir-me a la temptació de traduir-lo. PARÀBOLA DE RAMON I ELIONOR Conegut pel seu temperament indomable Ramon Llull descendent d'una família rica catalana essent ja pare de tres fills s'enamorà perdudament de la bella Elionor Castello (1) i l'encalçava sense cap mirament La dama atordida li enviava una carta rere una altra tot demanant-li que deixés d'incomodar-la i en no sortir-se'n va decidir convidar-lo sense revelar l'objectiu de la trobada Ramon Llull ple d'excitació va irrompre en la cambra Elionor s'esquinça el vestit i tot mostrant un pit terriblement consumit pel càncer crida: Mira allò de què tant t'has enamorat, Ramon Llull! (2) Sotragat per aquesta visió Llull cau de genollons i implora el perdó experimentant en aquell mateix moment una sobtada transformació Reparteix entre els pobres la seva fortuna i decideix dedicar tota la

Més informació

Estimat Goldberg

Com en el poema sobre Ramon Llull, Julia Hartwig utilitza un altre cop elements de la història personal de grans figures per oferir una altra visió de la realitat, sempre amagada. No hi ha cap dubte que en aquests poemes és on l’autora polonesa excel·leix. ESTIMAT GOLDBERG Estimat Goldberg, toqueu-me una altra d’aquelles Variacions, li demanava al seu músic el comte Keiserling durant les nits d’insomni que acompanyaven les seves freqüents malalties Qui conegui el malson de l’insomni per al qual no hi ha alleujament entendrà el comte Keiserling que va oferir a Goldberg pel seu art un bol d’or ple de lluïsos i segurament Bach no s’ho va prendre malament tant més que pel que es diu va fer l’encàrrec del potentat a desgrat amb l’obligació de fer una obra lleugera i tranquil·la

Més informació

Això diuen (documentat)

Julia Hartwig (Lublin, 1921) Poeta, assagista, traductora. Entre 1970 i 1974 és als Estats Units fent conferències en diverses universitats. Ha traduït principalment del francès i de l'anglès. AIXÒ DIUEN (DOCUMENTAT) Fellini diu: sóc un mentider. Mi ł osz diu: sóc una mala persona. Iwaszkiewicz diu: sé que la meva obra és efímera perquè no pot ser la base de cap fe. Abans no es creia en els que es gloriejaven. Ara dubtem de la veritat de les autoacusacions. Sabem que la veritat també és inaccessible en la regió de les confessions.

Més informació

El mapa...

He estat uns dies desconnectat completament. Sense connexió a internet sembla com si no estiguéssim al corrent de res. I en canvi, omplim el temps amb coses de vegades molt més útils. Com els dies que he estat sense connexió aquesta setmana que acabem. I acabem també el mes amb un altre poema de George Szirtes . *** El mapa sempre està cremant. Es consumeix amb força ostentació, ciutats imaginades de color fugitiu, canviant la llum a les teules, les cares a les finestres, mans als panys, peus en els tramvies i busos, roba en piles pudents en corredors buits, les sonoritats de les tafaneries i les salutacions. Els meus amics i jo ens trobem en restaurants, ens queixem dels temps durs en la benvolença d’una nit d’agost que somriu als nostres fills. Som una excepció a les normes de la son. Els nostres fills dormiran lleugers. Després de les bregues, expliquem vells acudits i paguem el nostre deute a la història amb rimes.

Més informació

abcd xavier farré

Cercar en aquest blog