Vés al contingut principal

Garden Party


GARDEN PARTY

“Perdoni, però no he sentit bé el seu cognom?... Banaczek?...
És un cognom txec? Ah, polonès! És a dir, que vostè
ve de Polònia? Molt bé. Han vingut amb tota
la família? Quant fa?”, “Però, Sally, ens esgotes
amb aquestes preguntes, i el que cal fer primer
és seure a taula, oh, miri, aquí té galetetes,
potato chips,  amanida, es posa vostè mateix
la beguda, oi? Hola, Henry.” “I què passa últimament
a Polònia? Què fa en Wa..., sí, home, aquell del bigoti,
el coneix personalment? No? Alguns cops a les notícies
veig manifestacions, però ja ni ens podem creure
aquesta televisió nostra, un malson, oi? Se’t posen els pèls
de punta, amb tots aquells anuncis –la censura-
ja tenen raó els europeus, quan diuen que ens manca
cultura”, “Ei, sóc en Sam. M’ha dit en Billy que vostè
és de Polònia, conec Polònia, he vist dues pel·lícules
del Papa, aquest Papa vostre no sap res del món,
és un conservador de ca l’ample.” “I què tal els seus fills?
Ja parlen en anglès? Van a una bona escola?”,
“Les escoles públiques són el problema número u,
per desgràcia”, “No hi estic d’acord, Sammy,
les escoles són millors si els pares, nosaltres,
en tenim cura”, “Sí, però el pressupost federal”,
“Ei, vosaltres, acabeu d’una vegada, quin mal gust,
discutir de temes importants quan bevem vi,
quan mengem”. “I doncs, com va per Polònia?”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paul Éluard i Papers de Versàlia (III)

I aquest és el darrer poema que va aparèixer al número sobre Paul Éluard de Papers de Versàlia. Demà també penjaré aquí el text sobre Wrocław de què vaig parlar en la primera entrada d'aquesta sèrie sobre els magnífics Papers de Versàlia.

A «LA NUIT» de Capitale de la douleur
 Ce n’est pas la nuit qui te manque, mais sa puissance
No és la nit el que et manca, sinó el seu poder. No és el sol el que tens, sinó la seva llum que t’obligava a fer marrada en les línies que anava delimitant com una sèrie d’horitzons tancant-se cada cop que tenies la sensació d’haver-los atès. No tens horitzons, ni nits ni sol, només el silenci, el vent que et porta el seu nom, i aquell altre nom, i un nom més. És el poder dels noms el que tens per tornar-los al silenci.

Paul Éluard i Papers de Versàlia (i IV)

PARADA OBLIGATÒRIA

Era el 25 d’agost de 1948. Començava el “Congrés mundial dels intel·lectuals en defensa de la pau” a Wrocław. Abans del Congrés, i aprofitant l’avinentesa, havia començat a celebrar-se l’“Exposició de les terres recuperades”. Tot dins el control de les autoritats soviètiques. Els preus per entrar-hi eren astronòmics per l’època. Però les ciutats de Polònia esmerçaven esforços sensacionals per poder enviar-hi el major nombre possible d’autocars. Especialment de Silèsia arribaven allí amb una freqüència que avui provocaria enveja en qualsevol acte organitzat. Era la força del poder. I entre els convidats al Congrés, hi havia Paul Éluard. També Picasso, i Jorge Amado, i molts altres que es desvivien pel nou sistema. També cal esmentar la presència d’Ivo Andrić, quan les relacions entre Tito i Stalin ja estaven abocades a una ruptura. Estimat Paul, hi vas veure també Louis Aragon, o vau invocar el seu esperit? Hi ha fonts que diuen que hi va ser, d’altres, ho neguen…

Mon cosí Bubi

Crear tot un món amb un sol poema, fer que les referències agafin una densitat ben atapeïda, la història i la delicadesa de la descripció en consonància, i la dimensió metafísica. Aconseguir tot això a la vegada és a l'abast de pocs poetes. Per això, Janusz Szuber és un dels grans poetes contemporanis, un poeta exigent amb el lector; per això, Janusz Szuber no podrà entrar mai en cap mena de les llistes contemporànies. Potser aquesta és la tasca actualment de la literatura, poder arribar a quatre lectors, entrar en les seves consciències. Quatre lectors, no més (i no només). Amb la paciència d'un lent goteig que va foradant una roca. Sí, potser aquest és el camí, el de les gotes, a poc a poc, clap, clap, l'una rere l'altra. Sents com cauen?
MON COSÍ BUBI
Bubi, o sigui Caesar Roth amb l'uniforme de la Wehrmacht (una fotografia mida postal, al revers unes paraules de dedicatòria en lletra gòtica) amb una fesomia molt de nen, llargs dits de pianista, ros, un tipus nòrdic,…