Passa al contingut principal

Dos poemes a Papers de Versàlia

M'acaba d'arribar la nova plaquette de Papers de Versàlia, excel·lentment editada, com ja ens tenen acostumats. Aquest cop, el tema que vehiculava totes les creacions eren els homenatges, a un pintor, a un escultor, a un músic, a una obra, a un escriptor. Hi vaig col·laborar amb dos poemes. Podeu baixar-vos tot el número en .pdf aquí.


CLAUDE MONET. LA GARSA

Un matí esplendorós, una llum del nord
que es filtra per tots els racons, entra
pels bastons de l’escala, i deixa l’ombra
de la imminència. La neu té un silenci
profund, més profund, com estar abocat
hores en un pou per intentar veure’n el fons.
Els arbres callen, qualsevol moviment
queda ensordit a l’acte, la neu dirigeix
els ulls, el tacte, el so, els mots, els crits.
Els corbs, les garses pressenten el silenci
i l’únic que els queda és observar.

Tot és silenci, tot és una mirada,
vers l’interior dels objectes, vers els talls
de les plantes que suren per buscar l’oxigen,
com un nedador massa temps sota l’aigua.
Per tornar a la superfície, i trobar-se la mirada
sotjant de la garsa. És l’únic que ens queda,
la mirada sotjant, l’amenaça imminent.
El canvi en la quietud estranya i silenciosa.


PERÒ ELS LLIBRES (per a Czesław Miłosz)

Però els llibres seran a les lleixes, éssers veritables
Que aparegueren un cop, frescos, encara humits
Czesław Miłosz


Et torno a tenir a les lleixes, d’on mai
hauries d’haver marxat, però fou el viatge
que m’allunyà de tu. Un viatge per arribar
a tu. La paradoxa de les distàncies aquí
arriba al paroxisme. M’allunyo de la lletra
impresa per acostar-te’m en la geografia.
He arribat a la teva darrera ciutat quan
ja no hi eres. T’he buscat en els rastres
dels edificis, en les ombres de les façanes.
M’he convertit en tots els oficis possibles,
en rastrejador de paraules oblidades,
en el lladre i alquimista dels teus versos,
per donar-te una nova alenada en altres sons.
Tot ha estat una recerca de tu, fins ara,
que els llibres m’han retornat a mi.
Ocupes la part central de la biblioteca,
aquest és el teu lloc. He vingut fins aquí
per poder trobar la direcció correcta.
La distància és un concepte mental,
una equació de matemàtiques on tots
els elements són intercanviables.
Menys els llibres, la tinta, les paraules
nuades per recórrer la travessa,
els dards per fer blanc a la diana.
Com el blanc de la neu rere la finestra.
T’hi imagino amb el bastó, escrius
el darrer poema amb lentitud.
I veig que és un camí. El meu viatge.
Però de mi ja em separen quilòmetres,
els anys de pèrdues i de guanys.
No és un viatge a la deriva, del naufragi
he salvat les mans plenes dels llibres
que m’han conduït de nou a casa.


Comentaris

Laura Dalmau ha dit…
Feliç diada de Sant Jordi Xavier!
Xavier Farré ha dit…
Moltes gràcies, Laura, espero que tu també hagis tingut una molt bona diada.

Entrades populars d'aquest blog

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània. 

NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES

En som tres, els uns davant dels altres, riem,
cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej,
no el veiem perquè és ell qui fa la foto,
la darrera, ara ho sé, a la casa antiga
del carrer Sienkiewicz.

Romek Biskupski, el meu gurú de les icones
i de Mandelstam, en original, sense cap dubte.
Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński.
Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara.

Davant meu i de Romek, tasses de te.
Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi,
una bossa de patates davant del senyor Zdzisław
a qui la gesticulació ajuda a explicar

les proeses arriscades del meu pare en aterrar
en una prada a la zona vora el riu San,
fins al pu…

Errata (Ghost version)

El tercer poeta polonès que va participar en el cicle de "Veus Paral·leles" és Bianka Rolando. Va néixer el 1979, es dedica també a les arts visuals, de fet, és la principal professió en la seva vida diària (també de professora de Belles Arts). Ha publicat dos llibres de proses, i quatre llibres de poemes fins al moment present. La seva poesia és altament conceptual, hermètica i que juga contínuament amb la forma, des de les més tradicionals fins a variacions que ella introdueix, cosa que fa que qualsevol poema d’ella sigui un repte per al traductor. Presento dos poemes en què es veu la seva escriptura. El primer, amb rimes internes, i jocs d’associacions, el que interessa més és la sensació que es provoca en la lectura, i no tant construir un sentit, un missatge del poema (que, evidentment, també hi és). I en el proper poema que presenti hi haurà un joc de rimes que em va fascinar fins a un extrem.


ERRATA (GHOST VERSION)
Em giro i dibuixo un tros de la teva espatlla Hi posa «…

Antiga fortalesa

Aquests dies hem tingut una molt grata visita a Cracòvia, la del poeta i amic Martín López-Vega. Passejant per la ciutat, en sopars i en trobades, la poesia ha estat molt present. Entre els noms que han aparegut, ha sortit el de Tomasz Różycki, un dels poetes amb més projecció en aquests moments. En record de les converses, en record de Brodski i de tants altres, aquest poema.
Tomasz Różycki
ANTIGA FORTALESA
S'ha acabat el segle vint i la literaturaha abandonat les ciutats, les seves càlides cendres,les habitacions oblidades, les profundes esglésies,les veus als soterranis, els cireres i els dies d'examen,
l'arqueologia i els alemanys, els jueus, els polonesos, i les multituds a les estacions. Ha mort Schulz, Roth ha mort. D'ençà que la literatura ha abandonat els espectres dels carrers, dels barris, dels jardinets, ha llençat els uniformes
i ha viscut en el buit, allí on sempre tenia el seu lloc,des del principi. Finalment, ha anat a la pesada biblioteca, a l'arxi…

Apunts (3)

Quan es fa fosc, la neu adopta una llum amb unes tonalitats molt pròpies. Aquestes nits es fan molt més curtes. Els dies s'allarguen, i amb tot, abans d'un quart de sis ja tot queda en penombra. Segur que la neu és una compensació per la falta habitual de llum. I combina a la perfecció amb els esmorteïts fanals que acostumo a veure a tots els carrers. Una llum tristoia, com un estat d'ànim que s'apodera del passejant. Però amb la neu, adopta un to ataronjat. Una posta de sol perpètua amb un horitzó allà on miris. Per buscar-hi algun nord, alguna resposta. On em dirigeixen les passes, i els ulls? Sols puc veure les empremtes que he deixat.

Sobre llibres electrònics (i sant tornem-hi)

Em comença a cansar aquest debat dels llibres electrònics i els llibres tradicionals de paper. Aferrissats defensors del llibre de paper que esgrimeixen arguments tot citant la perfecció de l’invent del llibre (o sigui, argument Umberto Eco) o també les meravelloses sensacions de passar els fulls, de sentir el tacte del paper i d’olorar-lo. Aspectes aquests que tenen molt poc a veure amb la literatura. Per una banda, s’està arribant a un fetitxisme de l’objecte, un fetitxisme que negaran tots els defensors del llibre de paper. Per l’altra, dubto que tots aquests defensors, especialment els que argüeixen les virtuts del paper, hagin tingut l’oportunitat de passar una setmana sencera amb un lector electrònic. I no dic toquetejar els botonets, o la pantalla i ja està en uns grans magatzems de la informàtica que no saben ni què venen. No, em refereixo a passar tota una setmana sencera, com a mínim, amb una sèrie de llibres al lector, i que passin per l’experiència de lectura. No negaré pa…

Sonet noir

Un descans en el blog, un temps per proveir-me de més llibres per encetar un altre any. Començo amb el darrer llibre que ha publicat Maciej Woźniak, un llibre que és encara més diferent als anteriors. Woźniak ha canviat quasi radicalment d’estètica, i s’acosta a una tendència massa acusada de la poesia jove polonesa on, de vegades, arribar a poder fer sentit d’un poema es fa molt difícil, amb referències que són llunyanes per al lector, per a qualsevol lector, encara que comparteixi llengua i espai geogràfic. El poema d’avui podria ser de frontissa, on ja apunta vers la nova direcció però on el sentit és encara possible.

SONET NOIR

Els idealistes decebuts, conduïts als baixos de la llengua,
a un vestíbul amb finestres des d’on se surt amb un rebut
com de la bugaderia ple de conceptes incomprensibles
i d’assumptes per tornar a recollir-los, tot el que fan,

ho fan a compte de la decepció en què se sumeix la galàxia
amb tot el seu inventari, perquè en una finestreta amable
els han lliur…

Què és el camí

L’altre dia, escoltant la ràdio, vaig saber que ja se sabien els poetes nominats dels diferents països a la primera edició del premi “Europejski poeta wolności” (Poeta europeu per a la llibertat) que convoca la ciutat de Gdańsk. És un poema en què es presenten (per part dels traductors) diversos llibres de poemes en llengües que cada any canvien. Per a aquesta primera edició, que es resoldrà el 2010, formen part França, Xipre, Suècia, Sèrbia, Eslovàquia, Bielorrússia, Eslovènia i Polònia (que és el país convocant i, per tant, tindrà nominació en les edicions posteriors). Tota la informació, la podeu trobar aquí. Ha estat una alegria que, quant a Eslovènia, el llibre seleccionat hagi estat Feina i casa de Primož Čučnik.



QUÈ ÉS EL CAMÍ

Si no t’enredes en l’estupidesa,
s’hi va per aquí. Se surt del túnel,
en el pas entre muntanyes i s’obre el lloc
on voldries viure. Ho sabràs a l’acte.

Després, comença a fer pujada,
un munt d’esglaons, i enlloc cap ascensor,
de cap manera no se sap on porta.
Fins…

Cracòvia - Bydgoszcz. De nit

Jarosław Jakubowski (Gdańsk, 1974). Ha estudiat arquitectura tècnica i ciències polítiques. Ha publicat set llibres de poemes.

CRACÒVIA – BYDGOSZCZ. DE NIT
El tren és ple de soldats (tristesa de color caqui). Esquemes confusos de mecanismes amagats: la xarxa de trens polonesos cobreix el país amb enginyosos enllaços de brutícia i cansament.
M'he perdut en aquest exèrcit, i en qualsevol moment poden desenganxar el meu vagó. No pressentiré res, tan sols que més tard no hi haurà gens de llum i farà cada cop més fred.
Per sort, aquí ja estem tots mobilitzats, la guarnició vetlla com un enorme gos negre, el vent caporal els fa suar fel, reconeixement, crida, i en callar, percebem que la guerra és ben a prop.

Punt

SET POEMES HIVERNALS


4. Punt

Nit de desembre. Del cel baixa una negra
neu. Una pesada cortina als llums
dels cotxes, en l'espès fum de la nit ni el volant
ni els seients no es veuen. Només el punt vermell
intermitent de l'alarma atrau l'ull.

Un esquer de franc

Natalia Malek neix l’any 1988. Ha publicat dos llibres de poemes, un dels quals ha estat nominat a un dels premis de poesia més importants de Polònia. I l’any passat va publicar el tercer, que li ha valgut una altra nominació, en aquest cas per al Premi Szymborska, que es donarà a principis de juny. Aquest llibre, a banda de la particularitat dels poemes, d’un estil que trenca les expectatives del lector, també juga amb altres elements. Hi ha fotografies d’Anna Grzelewska. I la distribució dels poemes està alineada en la part baixa de la pàgina, segons l’editor de la col·lecció on ha publicat Malek el seu llibre, només amb ella han fet una excepció a la tipografia i a la distribució del text en la pàgina.

UN ESQUER DE FRANC

Ho intentem a distància. Algun conegut ha tingut el mateix? Pregunto sobre un cuc.
Algú hi ha pensat, en ells, seriosament. Abans. Segurament Eliot. Les llàgrimes de la terra, sona com Eliot, això?
O potser algun canadenc, (depenent del temps, el que és més fà…