En el cas d'un retrat, reconeixem a l'acte la similitud o també ens podem queixar de la seva mancança. Però suposem per un moment que tenim davant les següents similituds: una fotografia en blanc i negre, una fotografia en color, un esbós al carbó, un gravat i un retrat a l'oli. Suposem que cada una d'aquestes formes conté una semblança ben aconseguida. En aquest exemple es veu immediatament que cap d'aquestes semblances no conté totes les característiques; cada una d'elles està condicionada per les particularitats de cada matèria, per tant cada una presenta els trets de la persona en qüestió de manera un pèl diferent.
Per tant, no podem somiar en un retrat ideal, si per ideal entenem la imatge que uneix totes les particularitats de la fotografia, l'esbós, el gravat i el pinzell. Una cosa similar passa amb la traducció. N'hi ha prou que l'original es reconegui en la còpia, és a dir, en la traducció. La semblança pot existir fins i tot en el dibuix que, per la seva naturalesa, no pot reflectir el color dels ulls. La similitud pot existir fins i tot si la traducció no reflecteix el model de rimes de l'original o transforma alguna metàfora.
Adam Czerniawski, La traducció de poesia: teoria i pràctica
Comentaris