Shibboleth és el nom que rep una paraula o qualsevol acte que
funciona com a distinció, que permet diferenciar els membres que
pertanyen a un grup. El poeta Michael Donaghy l'agafa, en el poema
d'avui, per fer referència a la guerra. Una petitesa podia ensorrar
tota la construcció d'un personatge, d'una identitat que havia de
funcionar en un altre context. Quan vaig viure a Poznań em van
comentar, gent que encara ho recordava, que durant la II Guerra
Mundial en aquella ciutat els polonesos feien pronunciar a tothom una
frase per veure si eren realment de la mateixa comunitat lingüística,
si eren «seus». La distinció entre els nostres
i els enemics havia de ser prou clara. I segur que aquest fet
es repetia en innumerables i innumerables localitats, i s'ha anat
repetint al llarg de la història. Abans, ja la tenim a la «masacre
del perejil», com explica Don Paterson en el seu llibre
d'interpretacions dels poemes de Michael Donaghy. I també, encara
molt més enrere, en aquesta menció a Jutges, 12, origen de la
història de la paraula «Xibòlet»:
«Els galaadites van ocupar
els guals del Jordà, en direcció a Efraïm. I quan un efraïmita
fugitiu els demanava que el deixessin passar, li preguntaven:
- Ets d'Efraïm?
Si contestava que no, li
demanaven que digués «xibòlet», però ell deia «sibòlet»,
perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Aleshores l'agafaven i
el degollaven vora els guals del Jordà. En aquella ocasió van morir
quaranta-dos mil efraïmites.»
***
Quan un es troba en un altre país, qualsevol cosa ens pot delatar.
Pot ser sense obrir la boca, sense haver pronunciat res, un gest, una
mirada, una peça de roba automàticament ens situa «fora» del
sistema. I també quan parlem, per molt que arribem a quasi dominar a
la perfecció aquella llengua, sempre hi haurà un descuit, un moment
que ens deixa del tot al descobert.
***
Llegir els poemes de Donaghy amb els comentaris de Don Paterson dóna
una visió molt més àmplia. Don Paterson acaba el text del
comentari amb aquesta frase lapidària: «Incidentalment, també
lletreja malament «Maxene». És clar que no incidentalment (que és
el que ens vol dir realment amb la seva
frase Paterson). El
poema, d'aquesta manera, esclata en moltes més lectures.
SHIBBOLETH
L'un no sabia el nom de la mona de Tarzan.
L'altre no podia treure la cel·lofana
D'un paquet de cigarretes dels GI.
Per aquestes petiteses es detectaven els infiltrats.
A la segona setmana de la batalla
Ja estàvem obsessionats amb aquelles menudeses.
Estant de guàrdia, a la nit, sota la pluja,
Desconèixer el beisbol podia ser letal.
Al matí de la primera nevada, m'estava afaitant.
Mirava un mirall clavat a un arbre,
I entonava els noms de fonts de les Andrews Sisters.
«Maxine, Laverne, Patty.»
Comentaris