Els poemes que ens fan copsar la realitat de manera diferent, que posen en qüestió els conceptes establerts, són aquells que ens ajuden a obrir els ulls per veure un món que potser no és tal com ens l'imaginem. Com en aquest poema de Jerzy Jarniewicz.
RORSCHACH
No és veritat, ja
veus que és tan sols cafè vessat
sobre la taula. Un
cafè que no és obsessivament
de ningú, en
aquesta prova d’imitar el test clàssic
en què es pot
veure tot de manera aproximada,
només volent
mirar qualsevol persona.
Els seus
mandrosos afluents, els estuaris fingits
que es componen
en un mapa del tot més present
que aquestes
paraules que sorgeixen de bon matí,
i que potser amb
un regust de cafè
diuen exactament
que ens arronsem d’espatlles,
que aixequem les
celles, que fem uns ulls com unes taronges
i que seguim
vivint, per molt que sigui en allò desconegut,
abans que al
marbre la taca del cafè vessat adopti
als teus ulls la
figura d’un cervell o d’una aranya.
Comentaris