Amb un poema així, no cal fer cap comentari.
CARRER
Després de
passejar per aquell carrer llarg i recte
vaig voler
descansar
en un banc
d’alguna de les parades
i tornar amb
autobús
al cap del
carrer, a casa. Però un borratxo roncava
al banc, i me’n
va fer allunyar, vaig continuar
endavant. La
parada següent
estava sota un
núvol de pols perquè l’escombrava
una dona del
servei de neteja força grollera.
La tercera parada
– sense gent – feia por.
Al cap d’uns
centenars de passes
el darrer autobús
em va passar pel davant,
casa meva em va
passar pel davant,
em va passar pel
davant el meu propi cos. I ara
les ganes de
tornar són encara més fortes
que ell lloc on
vull tornar! En seguir cap endavant,
torno.
Comentaris
Salut!
Salut i molt bon any nou!