Una
traducció sempre representa una tria, una tria d'interpretacions, de
paraules. I moltes vegades és difícil saber si són les més
adequades, si aquestes tries no plantegen uns problemes encara més
grans. Per altra banda, el lloc on es publiquen les traduccions també
juga un paper important. En el cas del blog, em puc permetre fer
alguns esclariments que reduiria en cas que els poemes es
publiquessin en forma de llibre, o faria tots els possibles per
evitar haver d'explicar qualsevol cosa. En el poema Objecte VI de
Michal Sobol es plantegen dos problemes. El primer no caldria ni
explicar-lo, qualsevol lector se'n pot adonar en una primera lectura.
És la dificultat de mantenir les oracions que es van succeint a
partir del tercer vers. Aquí, la sintaxi té un paper cabdal. Moltes
vegades, la traducció no és res més que un ús determinat de la
sintaxi, com la literatura, és clar. L'altre problema ja necessita
una certa explicació. Fa referència al penúltim vers. Apareix la
paraula “combinat”. Un kombinat era un grup d'empreses que
pertanyien al poble (no crec que ja ningú cregui en aquesta
formulació) d'un mateix camp de producció amb l'objectiu de tenir
un millor rendiment. És un fenomen dels països que formaven part
del bloc anomenat soviètic. La paraula és d'origen alemany, i passa
per la seva expansió al rus. Dins el poema, té importància que
sigui aquest concepte perquè l'autor contraposa dos mons en el vers
final, el món occidental, encarnat aquí en Itàlia, i el món de
l'altra banda del teló d'acer. Aquesta és, si més no, la meva tria
interpretativa.
A
l'hora de traduir, podem optar per diverses sortides. El que podria
funcionar com a corresponent, polígon, no aporta els matisos de la
paraula, a banda que no és el mateix, és clar. Per tant, una
primera solució que hauríem de descartar. Una segona és agafar la
paraula i no fer-ne cap adaptació, deixar-la amb k inicial,
"kombinat". Però aporta una estranyesa massa accentuada, i caldria
també evitar-ho. A més, també m'obligaria a posar-la en cursiva. En castellà, existeix el mot i el concepte.
Gràcies a Cuba. Allí hi ha el famós Combinado industrial Héroes
de Girón. Per tant, es pot agafar d'aquí. I el diccionari
castellà-català ho confirma. Però l'adjectiu industrial fa que el
vers s'allargassi i fa trencar el ritme. És per aquest motiu que,
finalment, en aquesta traducció trio “combinat”, sense res més.
Sóc conscient que sense tota aquesta explicació prèvia el vers és,
com a mínim, estrany. Sorprèn en una primera lectura. Sí, però
per això deia que en certs mitjans es pot ser una mica més
flexible. La pregunta ara seria, segurament, què faria si el poema
s'hagués de publicar en un llibre? Hi podem pensar, però segur que
no hi hauria una nota a peu de pàgina.
OBJECTE VI
Alguna cosa comença a ser color marró. No, tan sols
el verd ha cedit el lloc a una cosa que hi havia abans,
anterior al canvi cridaner del recompte del temps. A banda,
no tan sols la clorofil·la ha perdut color com un dòlar
a la butxaca un cop ha passat per la rentadora d'aquest agost
tardà en l'extrem més llunyà de la bota més famosa,
com si una frenada brusca dels trens a l'estació (rere la qual
ja no hi ha res més que el mar)hagués arrencat, molt més
que en altres llocs, el rovell de les vies que cobria la ciutat.
És una evident pobresa sobtada, més antiga que el món,
la que podria justificar un combinat desert que coneixem
per experiència, però aquí mai no n'ha existit cap.
Alguna cosa comença a ser color marró. No, tan sols
el verd ha cedit el lloc a una cosa que hi havia abans,
anterior al canvi cridaner del recompte del temps. A banda,
no tan sols la clorofil·la ha perdut color com un dòlar
a la butxaca un cop ha passat per la rentadora d'aquest agost
tardà en l'extrem més llunyà de la bota més famosa,
com si una frenada brusca dels trens a l'estació (rere la qual
ja no hi ha res més que el mar)hagués arrencat, molt més
que en altres llocs, el rovell de les vies que cobria la ciutat.
És una evident pobresa sobtada, més antiga que el món,
la que podria justificar un combinat desert que coneixem
per experiència, però aquí mai no n'ha existit cap.
Comentaris