Mira Kuś acaba de
publicar un recull de la seva poesia en ocasió dels trenta anys del
seu primer llibre. És una poeta que ha anat construint la seva obra
en un silenci allunyat dels grans corrents poètics. Pertany, per
edat, a la mateixa generació de la Nova Ona, però la seva poètica
és del tot diferent. Estar fora de qualsevol corrent és el destí
de la majoria de poetes. Només així es pot assolir una veu única,
pròpia, personal.
A aquest poema he arribat
pel temps d'avui. Fa dues setmanes semblava que ja arribaria la
primavera, però ens ha tornat a sorprendre l'hivern i la neu. Miro
per la finestra com cau una nova nevada, força intensa. I espero
sortir un dia de casa i poder veure els lliris de neu un altre
cop, ara ben reals i autèntics missatgers.
PAISATGE
Del silenci hivernal d'aquesta verdor
apunten els safrans i els lliris de neu.
Sense una acusada exageració,
just com ha de ser.
Encaixar en el paisatge.
Saber callar
i saber
igualment parlar.
Tremola el cor,
la mà vessa el te de la tassa.
Algun cop
seré pura sobrietat.
Les proporcions
esperen al turó,
sota els arbusts dels gessamins.
Comentaris
Antonio