Seguint amb les reflexions sobre la traducció, avui apareix a la revista digital de cultura Núvol un article que he escrit sobre l'excel·lent versió que Arnau Pons ens ofereix de Paul Celan. Aquí en teniu l'enllaç. Si seguiu en l'apartat Speaker's corner d'avui, trobareu altres articles, molt interessants tots, que tracten de les traduccions que han estat seleccionades com a finalistes del primer Premi de traducció de la revista.
Aturem-ho tot. Avui ha mort un altre dels grans poetes del segle XX.
M’he aixecat amb la notícia que avui ens ha deixat Julia Hartwig
(1921-2017). Autora de la mateixa generació que Zbigniew Herbert o
que Tadeusz Różewicz,
i
especialment que Wisława
Szymborska, amb
qui l’unia una bona
amistat. Per molt que fos molt menys coneguda, Hartwig va contribuir
a consolidar aquella meravella, aquell espècie de miracle que és la
poesia polonesa del segle XX. A banda de la seva obra poètica, cal
destacar la seva tasca com a traductora, de poetes francesos i
anglesos, i també els dos volums de diaris, que va escriure ja de
gran, i que ens deixen un altre gran testimoni d’una època
irrepetible.
Aquí tenim una petita selecció del seu darrer llibre, Mirada, que va aparèixer fa un any.
Com anotar aquest temps hi ha la malaltia i el dolor i hi ha l’alleugeriment en el dolor l’ésser segueix intranquil la immensitat de la inexistència el desig de consol sense temor deixa ja de parlar d’això el silen…
Aquí tenim una petita selecció del seu darrer llibre, Mirada, que va aparèixer fa un any.
Com anotar aquest temps hi ha la malaltia i el dolor i hi ha l’alleugeriment en el dolor l’ésser segueix intranquil la immensitat de la inexistència el desig de consol sense temor deixa ja de parlar d’això el silen…
Comentaris