Vés al contingut principal

El secret del quadern recuperat

El Diari d'un nàufrag de Krzysztof Karasek és un llibre ben peculiar. Recull diversos quaderns d'apunts, de poemes, que ha anat recollint al llarg de més de deu anys i que és com una summa poètica de l'autor polonès. Fins fa poc els poemes havien aparegut en diversos llibres que no contenien, en cap cas, la totalitat dels quaderns. Finalment, l'any 2012 en va aparèixer la versió íntegra en un sol volum.


EL SECRET DEL QUADERN RECUPERAT

La poesia exigeix víctimes, però també ens omple
de nombrosos presents que per a altres
són com joguines en una habitació infantil.
Una correcció del que veiem: el que algú
refusa al camí amb una puntada de peu, un altre
ho aixeca amb respecte, com molles de pa.
Com una ballarina lídia, desitjosa de mirades
d'un espectador captivat, esdevé ella mateixa
en els sons esmorteïts, en els transcursos;
això és la poesia.
Antany un estudiant, i ara ja vell
obre un quadern trobat a les golfes,
i en llegeix el que maldestrament hi ha escrit
en aquesta lletra que és i no és seva. “Sóc jo?”
Es pregunta sorprès. “Jo era així?
I ara, com sóc?” “Igual”,
responen les maldestres lletres i paraules.
Tan sols la forma s'ha arrodonit,
els significats s'han apilat, com cúmulus en primavera,
però la font de les lletres, de les paraules, roman la mateixa:
et van posseir de petit, quan
Don Quixot i Robinson dirigien
els passos de la teva mà.
Ni més savi ni més estúpid, tan sols menys agosarat
o potser més prudent, és això una pèrdua
o un guany? Amb aquesta pregunta als llavis
abandonem la bella dama de la poesia
abans que ella ens abandoni a nosaltres.

Comentaris

Cristian Palazzi ha dit…
segueixo d'aprop les teves traduccions i et felicito pels llibres publicats...

com exercici he traduït l'últim poema que el Ted Hughes va dedicar a la Sylvia Plath

aquí te'l deixo per si pot ser del teu interès.

http://mareanudada.blogspot.com.es/2013/03/lultima-carta-de-ted-hughes-sylvia-plath.html

salutacions

llarga vida a la poesia!

cristian
Xavier Farre ha dit…
Moltes gràcies, Cristian. Impressionant Ted Hughes. Ja t'he enllaçat al blog.
Salutacions

Entrades populars d'aquest blog

Paul Éluard i Papers de Versàlia (III)

I aquest és el darrer poema que va aparèixer al número sobre Paul Éluard de Papers de Versàlia. Demà també penjaré aquí el text sobre Wrocław de què vaig parlar en la primera entrada d'aquesta sèrie sobre els magnífics Papers de Versàlia.

A «LA NUIT» de Capitale de la douleur
 Ce n’est pas la nuit qui te manque, mais sa puissance
No és la nit el que et manca, sinó el seu poder. No és el sol el que tens, sinó la seva llum que t’obligava a fer marrada en les línies que anava delimitant com una sèrie d’horitzons tancant-se cada cop que tenies la sensació d’haver-los atès. No tens horitzons, ni nits ni sol, només el silenci, el vent que et porta el seu nom, i aquell altre nom, i un nom més. És el poder dels noms el que tens per tornar-los al silenci.

Paul Éluard i Papers de Versàlia (i IV)

PARADA OBLIGATÒRIA

Era el 25 d’agost de 1948. Començava el “Congrés mundial dels intel·lectuals en defensa de la pau” a Wrocław. Abans del Congrés, i aprofitant l’avinentesa, havia començat a celebrar-se l’“Exposició de les terres recuperades”. Tot dins el control de les autoritats soviètiques. Els preus per entrar-hi eren astronòmics per l’època. Però les ciutats de Polònia esmerçaven esforços sensacionals per poder enviar-hi el major nombre possible d’autocars. Especialment de Silèsia arribaven allí amb una freqüència que avui provocaria enveja en qualsevol acte organitzat. Era la força del poder. I entre els convidats al Congrés, hi havia Paul Éluard. També Picasso, i Jorge Amado, i molts altres que es desvivien pel nou sistema. També cal esmentar la presència d’Ivo Andrić, quan les relacions entre Tito i Stalin ja estaven abocades a una ruptura. Estimat Paul, hi vas veure també Louis Aragon, o vau invocar el seu esperit? Hi ha fonts que diuen que hi va ser, d’altres, ho neguen…

Mon cosí Bubi

Crear tot un món amb un sol poema, fer que les referències agafin una densitat ben atapeïda, la història i la delicadesa de la descripció en consonància, i la dimensió metafísica. Aconseguir tot això a la vegada és a l'abast de pocs poetes. Per això, Janusz Szuber és un dels grans poetes contemporanis, un poeta exigent amb el lector; per això, Janusz Szuber no podrà entrar mai en cap mena de les llistes contemporànies. Potser aquesta és la tasca actualment de la literatura, poder arribar a quatre lectors, entrar en les seves consciències. Quatre lectors, no més (i no només). Amb la paciència d'un lent goteig que va foradant una roca. Sí, potser aquest és el camí, el de les gotes, a poc a poc, clap, clap, l'una rere l'altra. Sents com cauen?
MON COSÍ BUBI
Bubi, o sigui Caesar Roth amb l'uniforme de la Wehrmacht (una fotografia mida postal, al revers unes paraules de dedicatòria en lletra gòtica) amb una fesomia molt de nen, llargs dits de pianista, ros, un tipus nòrdic,…