No coneixia Emili Teixidor, però feia molt temps que m’acompanyava. Era un dels grans escriptors en llengua catalana. I així quedarà per a les noves generacions de lectors. Et feia sentir orgullós de compartir una llengua, de crear a partir d’una llengua que hem heretat i amb què hem après a definir el món. El trobaré molt a faltar, trobaré a faltar nous llibres d’Emili Teixidor. Però m’alegra poder llegir i rellegir els llibres que ens ha deixat. És el millor homenatge que es mereix qualsevol escriptor.
Un poema del darrer llibre que ha publicat Jure Jakob . CAMPANETES Quan anàvem amb cotxe cap a casa, a poc a poc, tu vas mirar a la dreta el cap blanc de les campanetes i de les prímules, com mil dits alçats que assenyalen el cel, i quan vaig aturar-me, vas anar enmig d’elles, com si caminessis entre una pell blanca, com si lluitessis amb la tendresa dels mil dits que en aquell matí de primers d’abril van posar el cel a l’abast de la mà, i vas guanyar amb facilitat, sense derrotar ningú, i quan vam continuar, les campanetes als seients del darrere somreien i feien olor en lloc meu que era, quan vaig mirar cap endavant, a la carretera per on conduïa, en realitat mirava enrere, allí on una altra noia sortia del cotxe i en el batement de les branques glaçades d’un arbre enfonsava unes petjades profundes i fredes, sense girar-se.
Comentaris