Salta al contingut principal

Robat i regalat

Bohdan Zadura acaba de guanyar el premi Józef Czechowicz pel conjunt de la seva obra. Zadura neix el 1945 a Puławy. És poeta i assagista, i també traductor del rus, l’anglès i l’hongarès. I últimament, de l’ucraïnès. D’aquesta darrera llengua ha presentat una antologia de poesia contemporània recent, així com dos llibres de poemes de Iuri Andrukhovitx. Els inicis de la poesia de Bohdan Zdura estaven marcats pel classicisme, per una rigidesa i un domini absolut sobre les formes poètiques, però després va anar derivant vers la construcció molt més oberta del poema. És, juntament amb Piotr Sommer, un dels autors claus del canvi poètic en el panorama polonès contemporani. Els joves autors han abandonat els referents que arreu es consideren com els grans autors polonesos del segle XX, i han apostat per una nova línia representada en els dos autors esmentats que, a la vegada, beuen directament de la poesia nord-americana contemporània.
Presento aquí un poema del volum Cisza (Silenci) publicat en 1994. Un dels reculls més reeixits del poeta polonès.


ROBAT I REGALAT

Algú et vol donar una cosa bonica i no pots agafar-la
i amb tot sents les campanetes platejades i l’horitzó marró
de les teves pupil·les s’encén amb la llum melosa d’espurnes
que resplendeixen en el temps

De vegades es veu sense ser vist
així doncs fou el vespre dels miracles Fins i tot si l’autobús
surt un minut abans de temps i ells corren
aquest minut massa tard per acomiadar-se o per aturar-te

aleshores en el moment just tot quedaria poc clar
No fa massa pensaves Ah veure la cara d’aquell desconegut
quan torna a casa i troba al cistell
la rosa que hi has posat sense que es notés passant pel carrer

Quantes novel·les no es podrien començar
així en treure les compres a casa Quines retrospeccions
Quins diàlegs Quants personatges implicats en suposicions
Ja tot és inútil Però tu no t'hi assembles molt a ell?

El món ha canviat i amb tot en saps una mica més
fins i tot si parles molt més d’esma perquè la meitat de la
vida les paraules adquireixen sentit i durant l’altra meitat el perden

I amb això es pot saber on ets
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Marta ha dit…
Bardzo ładny wiersz. Można go gdzieś znaleźć w internecie po polsku?
19 de gener del 2010, a les 15:42
Xavier ha dit…
No, dobry wiersz. Myślałem, że nie można znaleźć w internecie, i ku mojemu zdziwieniu, znalazłem go. Oto strona, gdzie jest umieszczony, i nawet jest tłumaczenie na angielski: http://www.arspoetica.sk/2006/?zadura
20 de gener del 2010, a les 20:38
Marta ha dit…
Dzięki :-).
21 de gener del 2010, a les 14:49
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Nova antologia poètica

Ahir mateix va sortir a la venda el llibre Poesía a contragolpe (Antología de poesía polaca contemporánea. Autores nacidos entre 1960 y 1980) , un dels darrers projectes en què he tingut la sort de col·laborar. En podeu veure més informació i la història de l’antologia en el blog d’Abel Murcia . És una selecció de 61 poetes i 8 poemes de cada poeta. Ara, després del camí recorregut, fa la sensació de ser un llibre imponent. Però quan l’estàvem preparant el que vèiem era moltes vegades un esforç que ens arribava a exasperar. Però ha arribat a bon port. I puc subscriure perfectament el que diu Abel Murcia en el blog: "Si alguien la disfruta una décima parte de lo que a nosotros nos costó acabarla, estoy seguro de que nos daremos por satisfechos." També us deixo amb la portada del nou llibre. 
8 comentaris
Més informació

Poema sobre el llindar de pedra

Aquest és el darrer poema de Gregor Strniša , va aparèixer per primera vegada pòstumament l’any 1987 en una revista. I ara és el poema que tanca les Poesies completes del gran poeta eslovè. POEMA SOBRE EL LLINDAR DE PEDRA Quan comença a créixer una pedra, primer ho fa a poc a poc, molt lenta, i quan creix, tu no te n’adones, penses en tu quan caminant la trobes. Llavors, la pedra del llindar sospira, creix molt ràpid, creix i s’enfila. Vols sortir fora per la pròpia porta, i al davant un mur de pedra s’imposa. Una cega, llagrimosa parpella pètria en terribles somnis t’observa, en els terribles somnis en desvetlles. És mitjanit: no hi ha la Terra, tu ja no hi ets, no hi ha la pedra, no hi ha el món, hi ha una cova negra. Ja arriba l’alba, el món és com abans, no hi ha la paret, pots marxar. Ara pots marxar a tot arreu, tan sols això, tu ja no ets tu.
1 comentari
Més informació

Traducció i una metàfora

Robert Hass: Així, senyor Heaney, teniu alguna teoria sobre la traducció? Seamus Heaney: No, no en tinc cap, de teoria [...] No tinc cap teoria però sí una metàfora. Es basa en la relació dels Víkings amb l'illa d'Irlanda i l'illa de Bretanya. Hi va haver un període conegut com els Assalts, i després un altre període conegut com els Assentaments. Ara, un bon motiu per a la traducció és l'assalt. Entres -aquest és el mètode de Lowell- i assaltes l'italià, assaltes l'alemany, assaltes el grec, i acabes amb un botí que anomenes Imitations. Per altra banda, hi ha l'aproximament per mitjà dels assentaments: entres en una oeuvre , la colonitzes, te la fas teva, però t'hi quedes. La canvies i ella també et canvia a tu una mica. Robert Fitzgerald es va quedar amb Homer, Bob Hass, amb Milosz. Jo vaig quedar-me amb el Beowulf . Però també vaig assaltar Dante a finals dels anys 70... Seamus Heaney i Robert Hass en la conversa The Art of Translating Poetry .
5 comentaris
Més informació

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
1 comentari
Més informació

Palimpsest

Predrag Bogdanović Ci (1944) ha estudiat Teoria de la literatura a la Universitat de Belgrad. Els seus poemes acostumen a aparèixer en les antologies de poesia sèrbia contemporània, tant al seu país com a l’estranger. PALIMPSEST En el meu rostre uns monjos van esculpir el seu. Les arrugues van ser esborrades. Una boira se m’incrustava. Destrament, van escriure la teva vida en les meves formes. Un riure inesperat, sense motiu, et recorda que encara visc.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Reflexió i poemes

Des de " La Nausea " m’informen que acaben de publicar en línea un article-reflexió que els vaig enviar. És una reflexió sobre el canvi d’orientació en la poesia des de finals del segle XX (un fenomen que ja havia començat, però, a partir del final de la II guerra mundial, i sobretot, des dels anys 60). A banda, també inclouen una selecció de la meva poesia en versions catalana i castellana. A ells, i a Marian Raméntol especialment, els dono les gràcies. Si voleu veure l’article i els poemes, podeu clicar aquí . 
8 comentaris
Més informació

Maneres d'enviar cartes

Gossos silenciosos és el títol del darrer llibre de Roman Honet, que els darrers anys sembla que hagi revifat amb la seva producció poètica, amb un ritme de quasi un llibre per any. MANERES D’ENVIAR CARTES el viatge des de la mort es diferencia per la tornada i la manera d’enviar cartes. com si no passessin ni la vida ni el temps, si ha de ser així. la frontera rau en l’espera, a diferenciar les mesures entre traçar un recorregut i posar la darrera paraula: he mort en molts llocs, hauria estat millor si hagués mort només en un, almenys sabries on m’has de plorar. o: me’n vaig, tornaré demà. per tant, si és que ha de ser així, les cartes del viatge tenen un llarg camí, les cartes de la mort mai no s’acaben
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Visita

VISITA La temperatura empata amb el termòmetre, no per massa temps. Sol, surto quan s’instal·la la foscor, tasca fàcil a Cracòvia, quan a les cinc ja toquen les hores negres. Passejo uns vint minuts per arribar fins al cementiri. Ja des de lluny es pot veure el mar de petites flames que s’estén, i la gent, afluents crescuts que hi desemboquen. M’endinso també en aquest mar, i la memòria em du lluny d’aquí. Penso en les persones properes que ja no hi són, el meu pare, l’Eloi, en Paweł. Els he dut fins aquí jo també. Perquè vegin la llum reflectida d’aquest mar. Al meu voltant, sento les converses en uns sons massa familiars, ja no sé on rau la veritable llengua, la pròpia. Però no vull parlar amb la gent. Ja he encetat una altra conversa. La combustió de les flames es barreja amb el fum fred en respirar, creant imatges de companyies inexistents. Un miratge. Els fonaments per definir-me que trasllado amb mi constantment.
1 comentari
Més informació

Apunts d'un matí (3)

*** Passo cap a una altra llibreria. Cracòvia és una ciutat amb força llibreries, però totes són petites petitetes, i encara que cap d’elles no s’acaba d’especialitzar, ja he pogut orientar-me d’on puc comprar uns llibres o uns altres. No és gaire fàcil, però s’acaba sabent quan una editorial treu un llibre en quina llibreria concreta el podrem trobar. Evidentment, no parlo del que publiquen les grans editorials, sinó de les editorials d’abast més reduït. A Cracòvia, no hi ha cap llibreria com LaCentral , on pots entrar a una hora determinada i mai no saps quan en sortiràs, ni tampoc amb quants llibres. Una llibreria on l’apartat de poesia ja és prou com perquè tinguis rodaments de cap. No, a Cracòvia entres a les llibreries, saps el que busques, i aviat en surts. Avui no buscava poesia. Buscava un llibre de W. G. Sebald, Austerlitz . L’última edició en polonès és de 2007, així que és impossible de poder-la trobar enlloc. Però no, vaig recordar que havia vist llibres de Sebald reb...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Hijos de Babel

Fa un parell de setmanes, va aparèixer a l'editorial Fórcola el llibre Hijos de Babel (Reflexiones sobre el oficio del traductor en el siglo XXI) , un recull de 14 assaigs escrits pels mateixos traductors. Un llibre que s'allunya de qualsevol tipus de teorització sobre la tasca de la traducció. Se'n va fer la presentació a Madrid i a Barcelona (a la llibreria La Central en ambdues ciutats), i ja ha tingut algunes ressenyes. Hi col·laboro en un petit assaig sobre la traducció de poesia i la força de la tradició que moltes vegades la determina, i també sobre la idea de la fidelitat. Són conceptes que m'interessen de fa ja molt de temps. Al blog de l'editorial en podreu trobar tota la informació. I aquí una de les ressenyes sobre el llibre, escrita per Antonio Rivero Taravillo, poeta i excel·lent traductor.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació