Salta al contingut principal

Primavera

Enguany, el temps ens fa una mica la guitza. Encara tenim temperatures baixes. Per altra banda, encara que me'n queixi, és completament normal per aquestes latituds, que el fred segueixi recordant-nos que les estacions es mantenen rígides. I la visió dels arbres rere la finestra ja comença a donar una il·lusió de canvi vers la primavera. Vers el vers final del poema de L. Staff.

PRIMAVERA

Sec al jardí,
tot és eternament vell.
El sol, els arbres, les flors.
Tan sols jo sóc jove,
com el meu propi nét,
com molts néts,
perquè n’hi ha una munió.
Es riuen de mi.
Jo també.

Comentaris

Anònim ha dit…
El poema anterior, Problemes, que és magnífic, em recorda inevitablement l'actitud del segon Wittgenstein. Aquest és deliciós i ple de ressonància. La primavera, al País Valencià, ja fa bastants dies que s'instal.là. No t'ho dic per què em tingues enveja. Una abraçada. Antonio.
Xavier ha dit…
Antonio,
Completament d'acord. I també, partint de Wittgenstein, a Bernhard. Vaja, quina meravella, ja la primavera. Aquí es comença a notar, i aviat serà un moment irrepetible. Una abraçada.
Xavier