abcd xavier farré

Michał Sobol és un dels autors més interessants de la seva generació a Polònia. I també un dels més silenciats. Completament allunyat de qualsevol tipus de promoció o d'autopromoció, segueix el seu camí lentament i a passos ferms. Al cap i a la fi, ser visible en el món de la poesia avui dia és un miratge ja que no en llegeix ningú, de poesia. I els que ho haurien de fer, els mateixos poetes, no en són cap excepció. Moltes vegades, ells mateixos no en llegeixen, si no és la seva, és clar. Fins ara, Michał Sobol s'havia centrat en un món rural, però sense cap mena de sentimentalisme, de manera crua i directa. I de cop i volta escriu tot un cicle centrat en les ciutats, en diverses ciutats d'Itàlia. I el resultat és d'allò més prometedor. Sembla ser que apareixerà aviat en revistes de prestigi, i finalment, enguany, en el nou llibre que està preparant. El món d'aquests poemes és complicat perquè l'autor du la sintaxi a uns límits, les imatges són agosarades ...

Un altre Sant Jordi passat. Problemes de novel·listes mediàtics o de mediàtics novel·listes. En això s'ha convertit aquest dia. Tot és mediàtic. El llibre té els seus quinze minuts a la televisió per ser silenciat la resta de l'any. El ric, bon samarità, ha fet la seva bona obra de l'any amb què paga la seva consciència. Entenc que en una època de crisi tant els editors com els llibreters tinguin interès especialment a vendre els llibres. No hi tinc res a objectar. L'activitat econòmica s'ha de mantenir. El que ja no és una cosa tan lògica és que els crítics (o el que en queda, aviat en la nova era tecnològica desapareixeran en el marasme de blogs i altres pàgines) segueixin fent el joc a tot aquest sistema. El que compta és la novetat, sempre, i aquells autors que venen més exemplars. D'aquest Sant Jordi, jo em quedo amb tres noms, un d'ells sí que ha tingut un bon Sant Jordi, la resta m'imagino que no ha tingut unes vendes gaire elevades. Són Carme ...

Mariusz Grzebalski no és només un dels poetes que encara segueix oferint poemes interessants després d'haver publicat el seu primer llibre, sinó que, a més, actualment és en una peça clau en el panorama poètic a partir de la nova editorial que va posar en marxa i que s'està convertint en la nova editorial de referència per l'acurada selecció d'autors i per l'exquisidesa de les seves publicacions. GEOMETRIA Què mira aquell home del balcó del davant? No veu els altres blocs de pisos, això està clar. Així doncs, què veu? Des d'aquesta distància recorda un ocell immòbil. Potser, fins i tot, un ocell mort. No es pot percebre què es reflecteix en les seves pupil·les. Si és que hi ha alguna cosa. Massa silenci per ser aquesta hora. I massa calor per ser aquest temps. Mira alguna cosa que no es veu, jo el miro, per a ell sóc invisible. Després ens girem, com si fos una ordre, ell tanca la porta del balcó; jo, els ulls.

Ja ha començat la primavera, encara no hi ha la vegetació que ens acabarà sadollant la vista i ens deixarà una intensitat verda difícil d'oblidar. Ara tenim pluja. Un dels elements que més em fascinen de la vida en aquesta part d'Europa és aquesta clara divisió de les estacions. Cada estació té els trets característics que li corresponen. Això ens ajuda a tenir paciència, a saber esperar (de vegades, però, amb moltes dificultats) el nou canvi, que serà en l'ànim i en el paisatge. Ens ajuda a no pensar que les coses són evidents, que el cel té una tonalitat blava permanent. No, aquí totes les tonalitats del gris, del blau enfosquit i enlleganyat són les que dominen la visió. Tenir estacions ens ajuda a saber que hi ha la mort i la nova naixença. El primer cop que vaig ser a Polònia ja em va colpir aquesta sensació. En vaig escriure un poema, que ara jutjaria amb massa severitat. Si el poso, és només perquè la primavera d'aquests dies m'hi ha dut. PRIMAVERA A POZN...

Sembla ser que finalment ha començat la primavera. Esperada com mai enguany, ja que l'hivern s'ha anat allargassant i mai no se'n veia el final. La setmana passada a Cracòvia encara ens nevava dia sí dia també. I de cop i volta, han pujat les temperatures i la gent surt a borbolls al carrer per poder aprofitar una mica les minses hores de sol que ja podem considerar com un regal. És l'època de sortir, d'agafar la bicicleta per la ciutat sense pensar que pots acabar ple de neu, i també de trobades, de vetllades literàries. Avui he anat a una trobada de poetes de la meva generació, encara que n'hi havia algun que ja era més gran i algun altre que era de la generació posterior. Eren gairebé tots poetes que pertanyen a una línia de la poesia polonesa contemporània que ha acabat dominant el panorama actual. Conreen una poesia centrada en el món interior, en el micromón de cadascú i en les dèries expressades de la manera més explícita possible. Poetes que descriu...

En Alojz Ihan la força de la història que narra, de la paràbola, domina sempre el poema. I queda la sensació amarga de molts dels seus finals. Aquest poema pertany al seu primer llibre, que porta precisament el mateix títol. El va publicar l'any 1985, quan l'autor tenia 24 anys, i va representar una nova manera d'entendre la relació de la poesia amb la realitat. LA MONEDA DE PLATA A un passejant per un moment li va semblar veure en un camí un objecte llambrejant. Es va ajupir i va mirar atentament el terra, al cap de no res s'adonà, sorprès, que recordava perfectament que era un objecte rodó, en realitat una moneda de plata amb la imatge gravada d'un emperador en la superfície aspra. Encoratjat, es va agenollar al terra i va començar a buscar amb cura, i al mateix temps en el record es formava cada cop més clara la imatge de la moneda; a cada moment que passava apareixien nous detalls convincents, i s'allargava la recerca. Les mates d'herba rastellades d...

El Diari d'un nàufrag de Krzysztof Karasek és un llibre ben peculiar. Recull diversos quaderns d'apunts, de poemes, que ha anat recollint al llarg de més de deu anys i que és com una summa poètica de l'autor polonès. Fins fa poc els poemes havien aparegut en diversos llibres que no contenien, en cap cas, la totalitat dels quaderns. Finalment, l'any 2012 en va aparèixer la versió íntegra en un sol volum. EL SECRET DEL QUADERN RECUPERAT La poesia exigeix víctimes, però també ens omple de nombrosos presents que per a altres són com joguines en una habitació infantil. Una correcció del que veiem: el que algú refusa al camí amb una puntada de peu, un altre ho aixeca amb respecte, com molles de pa. Com una ballarina lídia, desitjosa de mirades d'un espectador captivat, esdevé ella mateixa en els sons esmorteïts, en els transcursos; això és la poesia. Antany un estudiant, i ara ja vell obre un quadern trobat a les golfes, i en llegeix el que maldestrament hi ha escrit...

Es diu que Miron Białoszewski és intraduïble. Bé, segurament hi ha una part de veritat, perquè qualsevol poema que se'n pugui traduir haurà de ser, en un grau més alt que en altres autors, un poema completament nou, diferent en la nova llengua. Potser el problema també rau en la tradició de cada llengua, i en la manera d'explotar les possibilitats de cada llengua. En el cas de Białoszewski, el fet de crear neologismes a partir de la flexió, tan rica en polonès, s'ha de substituir per altres estratègies. Białoszewski forma part d'una línia amb un pes específic en la poesia polonesa contemporània. I només pel fet de poder entendre d'on surten algunes poètiques actuals val la pena enfrontar-se amb els seus textos. SOBRE LES ROTACIONS DE LES COSES I elles giren. I giren. Ens travessen amb nebuloses. Intenta agafar                 un cos celestial            ...

Mira Kuś acaba de publicar un recull de la seva poesia en ocasió dels trenta anys del seu primer llibre. És una poeta que ha anat construint la seva obra en un silenci allunyat dels grans corrents poètics. Pertany, per edat, a la mateixa generació de la Nova Ona, però la seva poètica és del tot diferent. Estar fora de qualsevol corrent és el destí de la majoria de poetes. Només així es pot assolir una veu única, pròpia, personal. A aquest poema he arribat pel temps d'avui. Fa dues setmanes semblava que ja arribaria la primavera, però ens ha tornat a sorprendre l'hivern i la neu. Miro per la finestra com cau una nova nevada, força intensa. I espero sortir un dia de casa i poder veure els lliris de neu un altre cop, ara ben reals i autèntics missatgers. PAISATGE Del silenci hivernal d'aquesta verdor apunten els safrans i els lliris de neu. Sense una acusada exageració, just com ha de ser. Encaixar en el paisatge. Saber callar i saber igualment parlar. T...

Artur Szlosarek va publicar un nou llibre de poemes a finals de l'any passat, El llapis del carnisser , en què fa un canvi de rumb en la seva poètica, cada cop més propera a l'associació inconnexa d'elements (de nou, l'ombra de John Ashbery es va fent més i més gran, i més perillosa). En aquest poema conservo el joc de pronoms personals de l'original que aporten una visió molt particular per arribar al desenllaç del poema. EL NOSTRE I. El nostre veí (diuen que està sonat) ho sap tot. Especialment el que el seu tu no sap. Però és difícil saber si pels poemes. Aquests els llegeix jo, per matar el temps, sense cap esperança que ajudin a copsar la bondadosa confusió en una foscor sobtada. Per damunt nostre, el dia d'enfredorits colors llença una ona anònima a la riba, despulla una sirena xopa; aspira les llimadures i fa públiques les debilitades forces.                    ...

Ahir, Jordi Cornudella publicava a Núvol aquest article sobre Bach a partir d'una citació de Cioran. Immediatament, el text m'havia portat la referència d'un poema (i també títol d'un llibre de poemes) de Lars Gustaffson, El silenci del món abans de Bach , que, sembla ser, fou l'element que després reprengué Pere Portabella per a la seva pel·lícula El silenci abans de Bach . I després, no vaig poder resistir la temptació de traduir aquest poema, encara que fos a través d'altres llengües. EL SILENCI DEL MÓN ABANS DE BACH Havia d'existir un món abans de la Sonata en re menor , un món abans de la Partita en la menor , però quin món? Una Europa d'enormes espais buits, insonors, arreu instruments adormits, on l' Ofrena musical i El clavecí ben temperat mai no havien recorregut les tecles. Esglésies aïllades en què el soprano de la Passió segons Sant Mateu mai no s'entrellaçava en un amor impossible amb els suaus moviments de la ...

Seguint amb les reflexions sobre la traducció, avui apareix a la revista digital de cultura Núvol un article que he escrit sobre l'excel·lent versió que Arnau Pons ens ofereix de Paul Celan. Aquí en teniu l'enllaç . Si seguiu en l'apartat Speaker's corner d'avui, trobareu altres articles, molt interessants tots, que tracten de les traduccions que han estat seleccionades com a finalistes del primer Premi de traducció de la revista.

Un altre poema de l'eslovè Jure Jakob. FLORS DE L'1 DE NOVEMBRE Habitualment hi ha boira quan em desvetllo, penso en les flors del somni, ara n'és el temps. Del garatge puja una fragància de les corones de flors, per esmorzar mengem pa i bevem un cafè ben carregat. No farem cap visita als veïns, avui no és el dia més idoni. Després, surto. Pels carrers del cementiri s'infla una vena grossa dels vius. Des de les capçades ens miren les cornelles. El prat és groc a causa de les flors amagades. La tarda espera. A dins, rere els murs, hi ha pedres negres, i a sota hi ha els ossos. El capellà sempre arriba tard. Els escolans tenen les mans glaçades. Els miro al front blanc i escolto el que xiuxiuegen els familiars. La mort és a tocar de la superfície. Després, tornem cap a casa, mengem carn i salsa de rave picant, Se'ns panseix la vermellor de les galtes. Darrere de la porta algú veu en Dane Zajc que es diverteix com un nen amb les tecles blanques i negres de l'acor...

Fa un parell de setmanes, va aparèixer a l'editorial Fórcola el llibre Hijos de Babel (Reflexiones sobre el oficio del traductor en el siglo XXI) , un recull de 14 assaigs escrits pels mateixos traductors. Un llibre que s'allunya de qualsevol tipus de teorització sobre la tasca de la traducció. Se'n va fer la presentació a Madrid i a Barcelona (a la llibreria La Central en ambdues ciutats), i ja ha tingut algunes ressenyes. Hi col·laboro en un petit assaig sobre la traducció de poesia i la força de la tradició que moltes vegades la determina, i també sobre la idea de la fidelitat. Són conceptes que m'interessen de fa ja molt de temps. Al blog de l'editorial en podreu trobar tota la informació. I aquí una de les ressenyes sobre el llibre, escrita per Antonio Rivero Taravillo, poeta i excel·lent traductor.

Com comentava en l'entrada anterior, tenia pensat d'ampliar algunes notes sobre la traducció. En lloc de penjar-les aquí, les han publicades directament a la revista electrònica Núvol. Aquí en teniu l'enllaç.