Avui és el dia del traductor, o això diuen. Ah,
mira, em penso que jo també en sóc, de traductor. O això em sembla. Estic
treballant en una traducció, com cada dia, i m’arriba un correu de promoció de
llibres. És d’una plataforma de llibres electrònics polonesos. L’encapçalament
diu “Títols forts per al dia del xicot”, ah, mira, a Polònia tenim el dia del
xicot, el dia del xicot i el dia del traductor. Però els llibres són per al dia
del xicot. I segueix el correu: “Literatura forta per a homes autèntics”. Ui,
que malament que estem aquí. Em penso que tardaran segles encara a fer
desaparèixer el masclisme i aquesta visió patriarcal. Però bé, m’allunyo del
tema. Algun lector sap quan és el dia del músic? El 22 de novembre, Sta.
Cecília. Fins fa un moment, jo no ho sabia, i ho he buscat per pura curiositat.
Potser els músics sí que ho saben. Com els traductors saben que hi ha el dia
del traductor, o això vull creure. Però després, poques persones més ho saben,
i no en tenen cap necessitat, perquè aquest dia, com tots els altres dies, els
DES (dies d’efusions sentimentals) o els DPPM (dies per les professions
menystingudes) – és que això de les sigles últimament veig que funciona molt bé
en diversos àmbits – o els DMPNNC (dies de les malalties per a la nostra neteja
de consciència) i podríem seguir i seguir amb la llista de dies, acaben
fonent-se en el no res, en un record. Valoro, i molt, que es facin activitats,
que s’intenti fer més visible la figura del traductor, però descregut com sóc,
molt em temo que això té una incidència molt petita. Dies com avui es podria
dir quina és la situació laboral, i en quines condicions treballem. Sí, ja sé
que molt bones, no sortim de casa, estem davant de l’ordinador, ens posem el
facebook, la musiqueta, quan tenim gana anem a la cuina, coi això no és un
professió, és una droperia dins el mercat laboral. No, no em refereixo a aquestes
condicions. També se’m pot dir que em dediqui a alguna altra cosa. Sí, però hi
ha un problema, no puc viure sense el llenguatge, sense passar entre
llenguatges. Per tant, avui, com tota la resta de dies, feliç dia de feina als
traductors.
Entro en una de les llibreries pri ncipals de Cracòvia. Les llibreries aquí també van desapareixent, encara que, per sort, se n’obren noves que, com hem vist a Barcelona, segueixen la tendència de ser una llibreria d’autor, elles fan la seva selecció i venen el que volen vendre, i tenen un públic fidel, i són també l’aparador d’aquelles editorials més petites que són ja del tot indispensables i que no tindrien tanta visibilitat sense aquestes llibreries. Molt més encara a Polònia, on el principal problema de tot l’engranatge editorial és la distribució. No entro en una d’aquestes altres llibreries, més petites i més selectes, sinó a la que podríem considerar la principal llibreria encara raonablement gran de la ciutat. La tinc més a prop, em ve de pas cap al centre en aquell moment concret i, per molt que pugui saber que no hi trobaré algunes coses, no em puc resistir a no entrar a una llibreria. No és que tinguin una mala selecció però han de vendre, s’han de mantenir, i això fa
Comentaris