No hi ha literatures grans ni literatures petites. Això són conceptes de mercat, conceptes relacionats amb el paper econòmic, social, polític dels diferents països. Independentment de la llengua en què escriguin, hi ha poetes que excel·leixen en cada una de les seves obres. Un d’ells és l’eslovè Marjan Strojan.
RETORN
Això voldria mostrar-te, dic,
quan ens deturem al camí sobre la vall.
Faig visera amb la mà, sota nostre,
entre els rius serpentejants i els camins,
pels senyals dels camps i pels diminuts
signes d’admiració dels campanars en masos
allunyats vessen parts d’una crònica del sol,
como una part del cel. Et mostraré
un esparver en el vol, que amb un tremolor quasi
imperceptible volta les columnes de l’aire
càlid cada cop més alt, fins que no s’anivella
amb la mirada de la planura.
En la profusa quietud
dels camps pasturen sobre nostre les ombres
tacades dels núvols, que no distingeixen
entre el riu, el camí i el bosc,
entre una fenedura i la pedrera
que s’ha endut mitja muntanya. S’estenen
en tots per igual, com llacs
d’un crepuscle translúcid, fins que
enfosqueix del tot. L’esparver és tot d’una
tan alt que en el fons negre
a penes es pot veure un punt
que hi desapareix, com si se l’hagués empassat
un abisme. El riu té una llum grisosa, ja no es veu
el poble. – Això voldria mostrar-te. – Què?
Comentaris
Una abraçada,
Xavi