Salta al contingut principal

Retorn

No hi ha literatures grans ni literatures petites. Això són conceptes de mercat, conceptes relacionats amb el paper econòmic, social, polític dels diferents països. Independentment de la llengua en què escriguin, hi ha poetes que excel·leixen en cada una de les seves obres. Un d’ells és l’eslovè Marjan Strojan.


RETORN

Això voldria mostrar-te, dic,
quan ens deturem al camí sobre la vall.
Faig visera amb la mà, sota nostre,
entre els rius serpentejants i els camins,
pels senyals dels camps i pels diminuts
signes d’admiració dels campanars en masos
allunyats vessen parts d’una crònica del sol,
como una part del cel. Et mostraré
un esparver en el vol, que amb un tremolor quasi
imperceptible volta les columnes de l’aire
càlid cada cop més alt, fins que no s’anivella
amb la mirada de la planura.
En la profusa quietud
dels camps pasturen sobre nostre les ombres
tacades dels núvols, que no distingeixen
entre el riu, el camí i el bosc,
entre una fenedura i la pedrera
que s’ha endut mitja muntanya. S’estenen
en tots per igual, com llacs
d’un crepuscle translúcid, fins que
enfosqueix del tot. L’esparver és tot d’una
tan alt que en el fons negre
a penes es pot veure un punt
que hi desapareix, com si se l’hagués empassat
un abisme. El riu té una llum grisosa, ja no es veu
el poble. – Això voldria mostrar-te. – Què?

Comentaris

Lior ha dit…
No ve a tomb,però és igual.Mai no t'agrairem prou la teva traducció de Travessant fronteres d'en Miłosz.Quedi dit,si més no.I quedin agraides,de passada,les altres;les fetes i les que han de venir,que espero que siguin moltes (bones ja sé que ho seran,com aquest Retorn).
Xavier ha dit…
Benvolgut Lior, moltes gràcies per les teves paraules, que donen sentit a tots els esforços. Són paraules com les teves les que ens ajuden a seguir endavant. De nou, moltes gràcies.
Anònim ha dit…
Feia temps que no visitava el teu blog, Xavier. Torne a ell i trobe meravelles com aquest poema quiet de Strajan. I a més estic d'acord amb el que diu Lior!. Et salude. Antonio
Xavier ha dit…
Antonio, benvingut de nou. La feina m'ha tingut també allunyat del blog, però ara lentament reprenc l'activitat. Celebro que t'hagi agradat el poema de Strojan, realment, un excel·lent poeta.
Una abraçada,
Xavi

Entrades populars d'aquest blog

Després

Un poema de Mariusz Grzebalski. DESPRÉS Després vam treure tots els mobles d’ell. Al pati esperava un camió ja a punt de marxar. Al mig, restes de ciment, cadenes embullades, drapots, papers greixosos, mantes. Tantes coses, de sobte, esdevenen brossa. Paisatges capgirats de miralls, un bufet amb capes de pintura que s’han esquerdat com el fons d’un riu quan baixen les aigües, un comptador que ell va comprovar el dia abans que vingués el cobrador. I altres coses. Després vam abandonar aquell lloc, cridant i discutint-nos per foteses. Ella ni tan sols va mirar els trossos de la paret despresos. Després, en una altra ciutat, va estripar totes les fotos i les cartes d’ell, i va envellir ràpidament. Recorda, plora, maleeix. Després, traurem els seus mobles.

Amor fati

Un altre poema d' Ivan V. Lalić . AMOR FATI Dos til·lers em xiuxiuegen amb força rere la casa: Tu n'ets el culpable; ets tu qui ens vas plantar en el fred, del nord, per protegir els fonaments de la casa enderrocada, i ja han passat molts anys; ara, esplendorosos, ens fem càrrec de la teulada i al juny sagnem una olor daurada, cruixen les fulles quan plou o quan ens acarona el vent, i tu n'ets el culpable: per tu creixem amb les arrels en el guaret urbà, en les ruïnes, en les roques. Em xiuxiuegen els til·lers, i jo els responc: ja està bé que sigui així, que existeixi la desproporció, quan la causa es toca amb la conseqüència. Us beneeixo, til·lers; i vosaltres beneïu-me a mi, depassant la meva obra, depassant la meva hora.

Amants

       Marzanna Bogumi ła Kielar és una de les poetes més importants de la poesia polonesa contemporània. Tal vegada, una de les poetes més importants d’Europa. Va néixer l’any 1963 i en molt poc temps es va convertir en un fenomen a Polònia. El primer llibre que va publicar, Sacra conversazione, publicat en una editorial molt petita i de províncies, va recollir molts premis. Des d’aleshores, va publicar tres llibres més, fins a l’any 2006, que van seguir rebent premis, tant a Polònia com a l’estranger, com per exemple el premi Kristal de Vilenica o el Hubert Burda Preis. La seva poesia s’ha traduït a més de 20 llengües.          D urant molts anys ha estat en silenci, sense publicar res, i ara, 12 anys després del seu darrer llibre, acaba de publicar un nou recull de poemes, breu, com la majoria dels que ha publicat, però amb una condensació de significats que la torna a situar en l’actualitat d’un tipus de poesia que contrasta molt a...

Arquetipus 2 (Bosc)

Arquetipus 2  Bosc A la casa ha entrat la caça els cérvols han portat l'olor de les fulles  t'has gronxejat com una pell fràgil en les aigües profundes dels seus cors i no han menjat de les teves mans, han vingut vers tu i s'han petrificat en el teu pit ara esperes, una pedra petita davant de les verdes portalades dels boscos

Fonaments

Amb el poema que presentem avui, acabem la segona sèrie de poemes de Leopold Staff . FONAMENTS Vaig construir en la sorra i s’esfondrà. Vaig construir en una roca i s’esfondrà. Ara començaré a construir pel fum de la xemeneia.

Problemes

Encara ens queda al rebost una petita col·lecció de poemes de Staff . PROBLEMES Els problemes no se solucionen, els problemes es viuen. Com els dies, un cop passats ja deixen de ser. Com un vestit molt gastat, que ja ens va molt petit, ens cauen dels braços, i a la darrera porta entres nu i lliure com l’alba.  

Llista d'últims llibres

Ahir em va arribar un nou paquet amb llibres. Faig una llista de lectures actuals. Sí, faig una recerca pròpia, fins a quin punt m’allunyo de la meva tradició? Fins a quin punt vull que agafi un altre caire? Derek Walcoot: White Egrets Philip Gross: The Water Table Robin Robertson: T he Wrecking Light David J. Constantine: Collected Poems John Burnside: The Hunt in the Forest

Excavació

Sławomir Elsner EXCAVACIÓ La tristesa és un fèretre buit. El sol em porta a la ment la mort. De debò un es pot conèixer si furga en la terra. És un sentiment de pèrdua, que es farà més profund com una excavació  en uns fonaments nous. Aquí alçaré una casa  amb finestres que donin al nord. I hi haurà un incendi. El foc indiferent en digerirà les entranyes que no oposaran resistència.