Ja ho he indicat en alguna altra ocasió. La poesia de Jan Kasper em sembla una de les més sòlides en el panorama contemporani polonès. Malauradament, però, el reconeixement públic que té la seva poesia no es correspon encara amb els seus mèrits.
ELEMENTS
Una sendera deserta. Massa aviat
perquè hi passis.
Un terraplè de ferrocarril, un abocador de tristesa.
El món de la substància animada, incansable,
segur del seu significat, rere la boira.
Obertament, els ulls agrairan
aquest grapat de claror.
En el fons, potser existim per recordar
l’ombra dels verns en els marenys, les libèl•lules
baixant als joncs, els terrenys de granotes
que l’element de la fecundació ha visitat.
Comentaris