Dušan Šarotar
SENSACIÓ DE VENT
I
Ara, quan tot està tranquil, com entre germans,
i els últims ocells ja han volat vers l'interior,
tot sembla molt més irreal. Les roselles floreixen
enmig dels camps no segats d'acàcies, la pedra crema
en el sol matinal de l'estiu, les abelles s'han nodrit
en les flors dels saücs i l'aigua en un rierol oblidat
flueix constantment vers el desconegut. Tot és com sempre,
i amb tot, en aquell mateix menut núvol gris que sura
en la calma del migdia hi ha alguna cosa que ha de molestar
l'ull atent. Tota aquesta aparent elevació, falsa absència,
que estava marcada en aquest bell paisatge evidencia el dolor,
el fet que l'home, creador d'aquests colors plens, està sol.
SENSACIÓ DE VENT
I
Ara, quan tot està tranquil, com entre germans,
i els últims ocells ja han volat vers l'interior,
tot sembla molt més irreal. Les roselles floreixen
enmig dels camps no segats d'acàcies, la pedra crema
en el sol matinal de l'estiu, les abelles s'han nodrit
en les flors dels saücs i l'aigua en un rierol oblidat
flueix constantment vers el desconegut. Tot és com sempre,
i amb tot, en aquell mateix menut núvol gris que sura
en la calma del migdia hi ha alguna cosa que ha de molestar
l'ull atent. Tota aquesta aparent elevació, falsa absència,
que estava marcada en aquest bell paisatge evidencia el dolor,
el fet que l'home, creador d'aquests colors plens, està sol.
Comentaris