Ahir, Jordi Cornudella
publicava a Núvol aquest article sobre Bach a partir d'una citació
de Cioran. Immediatament, el text m'havia portat la referència d'un
poema (i també títol d'un llibre de poemes) de Lars Gustaffson, El
silenci del món abans de Bach, que, sembla ser, fou l'element que
després reprengué Pere Portabella per a la seva pel·lícula El silenci abans de Bach. I després, no vaig poder resistir la temptació de
traduir aquest poema, encara que fos a través d'altres llengües.
Havia d'existir un món abans
de la Sonata en re menor, un món abans de la Partita en la menor,
però quin món?
Una Europa d'enormes espais buits, insonors,
arreu instruments adormits,
on l'Ofrena musical i El clavecí ben temperat
mai no havien recorregut les tecles.
Esglésies aïllades
en què el soprano de la Passió segons Sant Mateu
mai no s'entrellaçava en un amor impossible amb els suaus
moviments de la flauta,
extensos paisatges ablanits
on només se senten les destrals de vells llenyataires,
a l'hivern els saludables lladrucs dels gossos,
i, com una campana, la fulla dels patins en el gel;
les orenetes que a l'estiu xiulen en l'aire,
una conquilla que ressona a l'orella d'un nen,
i enlloc Bach, enlloc Bach,
el silenci dels patins del món abans de Bach.
Comentaris